Avui, 1 de maig, Dia internacional del Treball

 | 01/05/2013 | Seccions: Al Dia

1 de maig
Avui dia 1r de maig és el dia en que es commemora el Dia Internacional de Treball, gairebé a tot el món.

En el calendari laboral és un dia festiu, però és sobretot, un dia reivindicatiu.El dia d’avui hauria de ser un dia per celebrar la feina, descansant d’ella, però molts de treballadors estan, i estaran, fent feina com qualsevol altre dia (fa un moment hem passat per davant les obres de l’IES Sant Marçal i els obrers estaven fent feina com qualsevol altre dia, al igual que ho varen fer alguns dels dies festius de la passada Setmana Santa). I sobretot, molts de treballadors en atur seguiran avui fent la feina, no remunerada, de seguir cercant feina. Altres aturats, desesperats ja per no trobar-ne cap, no diferenciaran el dia d’avui de tots els anteriors, siguin laborables o festius, des de fa 6 mesos, un any, dos anys…

Hem passat de 6,2 milions d’aturats a tota Espanya, segons l’EPA. I de 169.000 a la nostra comunitat autònoma. Xifres que deixen la pel de gallina, però sobretot xifres que, just per la seva magnitud, reflecteixen el drama personal de cadascun d’aquests 6,202.700 éssers humans i de les seves famílies.

Això és una cara de la moneda, la de la creu. L’altra és la dels que sí tenen feina i encara que la situació d’uns i altres és molt diferent, diametralment diferent, tampoc aquests estan com per tirar coets.

A més de la incertesa dels que estan treballant de si passaran el mes vinent, o la propera setmana, o demà mateix, a l’altra banda, a la dels aturats, està el tema de les condicions laborals, o de com amb el salari que cobren podran fer front a la hipoteca, als imposts, a la cistella de la compra, als estudis dels fills, etc. O bé en el cas dels més joves (i no tant joves) si algun dia, amb el salari que cobren, es podran independitzar dels seus pares o formar una família.

Aquests darrers anys hem retrocedit molt, moltíssim, quan a drets laborals, condicions de treball i un llarga etcètera. Mai, o quasi mai el contracte de treball ha estat el que hauria de ser, és a dir un acord lliure i voluntari entre dues parts iguals, quan a la capacitat d’obrar, que pacten condicions justes per l’intercanvi de bens (el salari, bàsicament, que dona l’empresa) i serveis (la feina que fa el treballador). En aquest temps que vivim, la feina sembla haver-se convertit, més que en el dret que consagra la Declaració Universal dels Drets Humans, amb una mena de premi que s’ha d’agrair per tenir-la, fins i tot, si fa falta, renunciant als drets laborals que encara, en teoria, queden.  I pels que no la tenen, demanant-se cada dia, si algun cop seran ells els agraciats.

Print Friendly
Etiquetes:

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.