Converses amb… Joan Pere Català.

 | 03/06/2012 | Seccions: Al Dia, Cultura, Economia i Empresa, Gent
Entrevista al guanyador del Premi Benet Mas 2012
Juan Pere Català

Joan Pere Català mostrant el premi Benet Mas 2012

Joan Pere va néixer l’any 1973 i va viure a Palma fins fa uns 10 anys, moment en que va decidir d’emprendre dues  belles històries. La primera posar casa (i taller) a Pòrtol, a la Terra del Fang. La segona fer-ho amb la seva companya portolana. Des de llavors, Joan Pere es dedica, amb cos i ànima, a la seva passió artística, la ceràmica.

Joan Pere, contau-nos, com va ésser això dedicar-vos a la ceràmica?

Me ve de família. Ma mare tenia un taller de ceràmica i ja en donava classes, per això de ben petit vaig anar vent totes les facetes de la ceràmica. En acabar el COU no tenia massa clar a que volia dedicar-me i me vaig decidir per l’Escola d’Art i una cosa va dur a l’altra. Després vaig tenir clar que volia tenir una casa a foravila on pogués tenir un taller en condicions, un forn, etc. Ara farà uns 10 anys que vaig trobar la casa que cercava, estava als afores de Pòrtol, just a la sortida del poble, en direcció a Santa Maria. Curiosament, molt a prop de la casa, a menys de 1oo metres, vaig trobar una zona de pous de terra. Pels qui no ho sàpiguen, els pous de terra eren autèntics pous fets a la terra que arribaven a les vetes d’argila, per treure-la i utilitzar-la en els tallers de fang de Pòrtol. Ara ja estan tapats, però fa un temps era la forma habitual d’aconseguir l’argila. I era perillós: de vegades s’ensorraven i, més d’una vegada, l’accident tenia conseqüències mortals.

O sigui que la vostra afició ve a parts igual per la família i per l’Escola d’Art?

Sí, així és. Ja he comentat com a casa, amb ma mare, vaig viure la creació, la transformació del fang. I amb una tia de Pòrtol, que també es dedicava a la ceràmica. Tant a casa de ma mare, a Palma, com a la de la meva tia a Pòrtol, vaig anar creixent envoltat de fang, d’obres de ceràmica i també d’altres ollers, ceramistes, artistes plàstics… Això va ésser entre els anys 80 i 90, poc més o manco.

A l’Escola d’Art, ja a partir dels anys 90, i especialment a partir de 1994 ,vaig tenir la gran sort de poder aprendre de grans artistes, grans professors, com Mercè Alabern o Lluís Castaldo, entre d’altres. I també de Pilar Sastre, la directora de l’Escola de Ceràmica de Marratxí.

I ara vos dedicau a la ceràmica professionalment. Explicau-nos què feis i com ho feis.

Efectivament, me puc considerar una persona molt afortunada, ja que me puc dedicar professionalment a fer allò que més m’agrada. A més, tenc el taller i forn a ca meva, un espai d’uns 50 m2, on faig la feina. Hi faig peces per a fires, exposicions, encàrrecs…, i  també hi don classes. Per exemple, un dels primers encàrrecs que vaig fer-hi al meu recent estrenat taller de Pòrtol varen ser 4.000 rajoles per a la reparació de la Cartoixa de Valldemossa. Una de les darreres exposicions va ser a s’Escorxador de Pòrtol, el novembre de 2010, un conjunt de peces de torn i esmalts en una línia bastant acadèmica. I un exemple més: tota la retolació de “Sa Residencia” de Deià, a base de rajoles de fang.

Com ja he dit, molts dels treballs que faig son per encàrrec. En aquests casos tenc molt en compte les demandes dels clients. D’aquesta manera ells queden contents i jo aprenc coses noves.

Com afecta la crisi econòmica a la vostra professió i a vos en particular?

La crisi se nota, i se nota bastant. Jo visc exclusivament de la meva feina i clar que ho he notat, però, per sort, encara me basta per seguir vivint del que faig. I per a mi és més important, com ja he dit, fer la feina que m’agrada, encara que hi guanyi manco. Sempre m’han vengut a cercar els clients i fins a la crisi em sobrava la feina, ara tal vegada hauria de ser jo el que hauria d’anar a cercar els clients… Però també és cert que si en un moment donat no tenc algun encàrrec en marxa, aprofit per fer altres tipus d’obres que podré vendre a la següent fira, per exemple. En realitat no m’agrada vendre les meves obres, però és la meva feina i és del que visc.

De tota manera voldria dir que, per a mi, aquesta crisi és sobretot una crisi de valors. Es tracta d’una crisi humana, educativa, de referents… L’economia hi ve al darrera i no és tan important com els valors. L’autèntic problema de les olleries que encara queden a Pòrtol no és la crisi econòmica. El problema és que la majoria no tenen a ningú que vulgui seguir amb el negoci familiar. Al jovent no el motiva aquest tipus de feina. No volen seguir. Ara els valors predominants son uns altres…

A Marratxí no valoram el que tenim aquí a Pòrtol. Si Pòrtol estàs en un altre país sortiria a tots els mapes, a totes les guies. Tenim una riquesa cultural que no es valora com toca.

Vos considerau més un artista més que un professional?

La paraula “artista” és una paraula molt pesant. Faig la feina jo sol, no he tengut mai cap ajudant. I som molt perfeccionista, molt exigent. Som quasi obsessiu amb la feina ben feta. Amb tot, si que diferencii les obres diguem-ne “de producció artesana” d’aquelles que faig per una exposició, per exemple, i que podríem anomenar “més artístiques”. Les diferencii tant que, fins i tot, les firm diferent. Les primeres duen el meu primer llinatge, Català, mentre que les segones duen el segon, el de ma mare, “Roig”.

Fa dues setmanes vos varen entregar el Premi Benet Mas 2012…

Bé, va ser una mica de sorpresa i em va fer molta il·lusió. Jo, en un principi, no havia previst de presentar-m’hi. Podríem dir que ho vaig fer de casualitat. La figura de Benet Mas és una figura molt especial dins el món de la ceràmica a Mallorca. Jo no el vaig conèixer personalment, però sí que el vaig “viure”. Record haver anat , amb 10 o 11 anys, a la que degué ser la 2ª o la 3ª Fira del Fang. I l’únic que m’ha quedat al record d’aquella Fira és la figura de Benet, la seva presència. Es tractava d’una presència molt potent!

Ens anteriors edicions de la Fira del Fang, el premi Benet Mas s’atorgava a l’estand més ben muntat, però molta gent ja no sabia qui havia estat Benet Mas. Jo, per aquesta edició, l’any en que s’acompleixen els 25 anys de la seva mort, vaig preparar un projecte en el que s’explicava la seva figura i la seva obra. Just vaig presentar la idea i no m’esperava guanyar. Després me varen dir que, entre una dotzena de projectes, el jurat havia escollit el meu per unanimitat i jo no tenia més que el projecte, no hi havia res fet! En dos mesos vaig haver de fer-ho tot! No tenia ni fotos, ni peces, ni quasi informació. Me vaig posar a cercar i a Internet no sortia res sobre la figura de Benet. Al principi no va ser gens fàcil, però gràcies a alguns familiars de Benet vaig anar aconseguint algunes coses: un parell de fotos (no n’havia més, moltes coses s’han perdut), algunes peces, documentació, etc. Vull aprofitar per donar especialment les gràcies a Gabriel Mesquida, nebot de Benet, ja que ell em va ajudar molt i em va aportar la major part del material. Un 10 per a ell! També em va ajudar moltíssim Carme Hermoso, un altre 10 per a ella! A més, Carme va ser la primera persona que em va telefonar per donar-me l’enhorabona pel premi i això que ella també participava en el concurs, amb un projecte molt bo i molt interessant: “Els Sons de la Terra”.*

Moltes gràcies Joan Pere, ha estat un plaer xerrar amb vos. Un altra dia ens agradaria poder seguir xerrant de la figura de Benet Mas i sobre la possibilitat de tornar a veure la vostra exposició premiada, ara que ja ha acabat la Fira del Fang. També ens agradaria visitar-vos al vostre taller i veure-vos fer feina…

Gràcies a vosaltres. Estaré encantat de rebre-vos a ca meva i seguir xerrant d’aquests temes que m’apassionen tant. Fins prest!

—-

* Podeu llegir l’entrevista feta a Carme per Viu Marratxí a Els sons de la terra. Entrevista a Carme Hermoso

 

Print Friendly
Etiquetes: , ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.