Cuidar-se en parella? Sí, aquesta és la clau

 | 24/03/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
Psicoteràpia de Parella

Si anéssim cap a enrere en la història de l’ésser humà ens seria difícil trobar en quin moment va aparèixer el concepte de “parella” com a tal, com l’entenem en l’actualitat, dues persones que s’ajunten en la vida amb la idea d’estar junts, hi ha qui ho fa pensant que és per a tota la vida, encara sabent que som monògams en el present i polígams en el temps (l’altíssima taxa de separacions ho demostra).

Parella construint-se

Ens costa d’entendre que la parella és una constitució en un alt percentatge temporal, potser si fóssim capaços d’entendre més aquesta temporalitat, probablement la reacció davant la ruptura seria una altra, o almenys no seria l’habitual ràbia, empipament i una gran baralla, que en alguns casos dura anys, per aconseguir que torni a establir-se una relació relaxada, en la qual poder comunicar-se amb certa amabilitat. Avui les relacions passen per una perpètua carrera d’obstacles, el ritme de vida, les exigències que la realitat d’avui ens trasllada, és un sortejar continu que dificulta l’arribada al fi del dia amb l’ànim, el somriure i el desig d’estar amb l’altre, de compartir aquesta fi del dia amb calma, amb la il·lusió suficient com per poder gaudir i recrear-se en companyia de la parella.

Relacions sanes

La Psicoterapeuta Virginia Satir creia que una vida familiar sana involucrava el compartir, de forma oberta i recíproca, afecte, sentiments i amor, i possiblement una mica més, també implica compartir un dia a dia, que tendeix a jugar en contra del romanticisme, a des- erotitzar la parella. Quan aquestes situacions comencen a minar les relacions es convenient estar atents, tractar de cercar una via que ajudi a donar-li una solució a aquesta crisi que comença a instal·lar-se deteriorant la relació de parella.

La Psicoteràpia de Parella ajuda a sortir d’aquestes situacions que es van colant en aquest buit que la relació comença a deixar, buit de paraules, de mostres d’afecte, de moments a compartir amb l’altre, fent que es trontolli la relació, produint un desgast lent i perillós davant el qual cal posar remei.

La Psicoteràpia de Parella aborda, des d’una ciència humanista com és la Psicologia i amb una visió sistèmica, (la qual cosa implica tenir en compte a totes les persones que d’alguna manera puguin estar involucrades en aquesta situació de crisi), la problemàtica de les relacions com una situació on aquesta s’ha deteriorat, freturosa d’una bona comunicació, en la qual es dóna un gran desacord entre els components, en la qual amb gran probabilitat hi ha factors externs com, família propera, separacions anteriors, etc… que poden estar afectant directament a la relació.

Com a forma d’intervenció la psicoteràpia ensenya a desenvolupar una sèrie d’eines que ajuden al fet que la relació es restauri, es sanegi, torni a tenir bona salut, restaurant els canals de comunicació que existien, reconstruint noves formes de veure’s, de mirar-se, de parlar-se, i sobretot de cuidar-se. Aquest és el “gran valor” en alça a tenir en compte en les relacions, en totes les relacions i molt més en les íntimes.

Cuidar-se l’un a l’altre

CUIDAR-SE mútuament implica coses com atendre, defensar, guardar, preservar, protegir, vetllar, guarir…  És per això una paraula molt complexa i un acte, el de cuidar, molt complet, amb diversos matisos de significat, una paraula que es fa gran quan es tracta de les relacions i difícil de posar-la en pràctica.

Parella passejant per la platjaCuidar-se és també estar atent a l’altre, acaronar-se, donar-se temps per a la intimitat, per reprendre, encara que sigui en petites dosis, una mica d’aquests moments que van fer que es donàs la trobada de la parella, la coincidència de veure’s, de mirar-se.

La psicoteràpia de parella és aquesta eina que després d’una crisi ajuda al fet que es restauri la relació de parella, perquè aquesta pugui reprendre ‘s en un punt molt proper al que es va donar en els inicis.

A l’Índia diuen que el seu tipus de matrimoni és com posar foc sota una olla d’aigua freda, mentre que el nostre, l’occidental, seria com apagar el foc que està sota una olla d’aigua calenta. La nostra cultura d’alguna manera maltracta aquesta visió de les relacions de parella, posant-los una etiqueta que trasllada més la queixa, la falta, que els valors. Si pensem en la imatge que la metàfora anterior trasllada, realment és poc esperançador pensar en una relació que mantingui la seva essència després d’un període de temps.

És cert l’anterior que hem dit, el desgast que la quotidianitat produeix en les relacions, però no és menys cert que les relacions ben cuidades tenen una alta probabilitat de ser relacions riques en estímuls, en vivències positives.

La importància de l’amor

Igual que Virginia Satir crec que la cura i l’acceptació són elements claus per ajudar a les persones a enfrontar les seves pors i obrir els seus cors a uns altres. Satir recolzava la importància de l’amor com l’element curatiu més rellevant de la teràpia. Entenent que la paraula amor té un fil directe amb el cuidar a l’altre i no tant amb aquests prototips socials que l’altre ha de ser la mitjana taronja, l’ànima bessona, etc… aquí una vegada mes coincideixo amb Virginia Satir a pensar que no existeixen dues persones idèntiques, tots som únics, i aquesta és la riquesa en trobar-nos amb l’altre, la diferència ofereix emoció, interès, vitalitat, reptes, i també pot arribar a ser la causa dels desajustaments entre la parella, si aquesta no es respecta des del que els diferencia i no solament des del que els uneix.

Avui, probablement mes que mai, mantenir-se en parella s’ha convertit en un gran repte, els homes i dones d’avui estam plens d’estímuls, coneixem diferents persones amb les quals creim que podríem tenir una relació, veiem la facilitat d’un canvi de parella com alguna cosa probable, però això no deixa de ser un miratge, les relacions no són una situació de comoditat en la qual relaxar-se i deixar passar el temps, comporten més aviat un desenvolupament personal, un aprenentatge de vida. I a això si que la psicoteràpia de parella pot ajudar, fent que aquest aprenentatge no sigui tan ardu i resulti més gratificant. La sàvia frase que diu: “saber què fer no significa saber fer-ho” està molt relacionada amb l’aprenentatge que la Psicoteràpia aporta precisament a això: aprendre a fer aquelles coses que ajudin a que ens relacionem millor. Tan important és aprendre a cuidar a la parella com també a un mateix dins d’una relació de parella.

 

——-

Pilar Fuertes Aparicio
Psicòloga – Mediadora Familiar
Col. B- 01955
centro.psico.mediacion@gmail.com

Print Friendly
Etiquetes: , ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.