Des del concepte de conflicte familiar fins al de mediació (part 2)

 | 19/05/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
Com afrontem els conflictes i què els causa?

Us recordeu del quadre d’estils d’afrontament del conflicte? Cada persona respon amb un o altre estil depenent d’on posi el pes de la importància que té la relació amb l’altre part i la importància que tenen els objectius que volen aconseguir. Aquests conceptes queden reflectits al següent esquema, ja molt conegut, que ens mostra els diferents estils d’afrontar els conflictes.

Analitzem-els:

La Competició, jo guany-tu perds: És una situació on el més importat és aconseguir l’objectiu personal per damunt de totes les altres coses sense importar res més. La relació amb les altres persones està per davall en importància, les parts necessiten guanyar.

La Acomodació-Submissió, jo perd–tu guanyes: Per no crear tensions o malestar, a vegades, ni es plantegen els propis objectius. Es va aguantant fins que no es pot més i és llavors quan, o es desgasta un mateix o passa a desgastar a la part que no es volia confrontar, per exemple amb discussions, denuncies, etc.

Evasió, jo perd- tu perds: Es tracta de no enfrontar-se als conflictes, tal vegada per por a discussions inacabables o per pensar que es resoldran sols. Aquí ni els objectius, ni les relacions són massa importants.

Cooperació-Negociació, jo guany- tu guanyes: S’ha de dir que arribar al 100% de cooperació és molt difícil, per això la negociació complementa la cooperació. No es tracta d’acomodar-se, es pot negociar sense cedir en les coses fonamentals però cedint en les menys importants per un mateix, però importants per l’altre. En aquest model és tan important aconseguir els objectius com cuidar la relació. Es tracte que ambdues parts es vagin amb la sensació de que han guanyat en el fonamental.

Per altre part, no sempre el millor model per afrontar un conflicte és el de la Cooperació-Negociació, per exemple si hi ha molta pressa en resoldre el conflicte i no es disposa de temps per parlar és millor l’acomodació i alhora, l’altre part sentirà que es fa un esforç per arribar a un acord .

També s’ha de dir que, freqüentment, cap d’aquests estils es donen de manera pura i única, es a dir que una persona pot utilitzar un estil o un altre dins una mateixa situació. L’actitud a emprar dependrà de la importància que tenen els objectius o temes a acordar i les relacions amb l’altre part.

ConflictesArribats aquí, ja tenim les diferents formes de respondre davant un conflicte, però, quines són les causes que els poden provocar ? En general, les causes dels conflictes estan directament relacionades amb la satisfacció de les necessitats bàsiques de cada persona. Existeixen moltes situacions (per exemple la pèrdua de poder adquisitiu) relacionades amb la satisfacció de necessitats que fan que les persones es sentin amenaçades i per tant desenvolupin actituds de defensa i protecció que generen malestar i conflicte.

Per altra part, hi ha conflictes generats per emocions molt negatives, per interpretacions falses de la situació o bé la mala o escassa comunicació entre les parts o bé a falta d’informació, tot això pot du a una escalada de discussions sense massa sentit.

Causes dels conflictes

Una classificació interessant de les causes dels conflictes és la dels tres nivells que proposa Ramón Alzate (catedràtic d’Anàlisi i Resolució de Conflictes a la Universitat del País Basc):

Conflictes sobre bens materials: És aquell en el que dues persones volen una mateixa cosa i no hi ha suficient pels dos. Els recursos solen ser el punt principal de polèmica que cal identificar en una situació de conflicte, tot i així, normalment són els més fàcils d’identificar i de resoldre.

Conflictes sobre necessitats psicològiques: Es refereix a necessitats com poder, amistat, pertinença i realització. Aquest tipus de necessitats sovint resulten difícils d’expressar, amb el que solen conduir a disputes complicades de resoldre.

Conflictes que involucren valors: Els valors són la base del nostre sistema de creences, és la nostra filosofia. El menyspreus als nostres valors, o intentar imposar-los són com a provocacions, de manera que la nostra resposta pot ser bastant defensiva i agressiva. En aquests casos no és tan important tractar de veure quina de les parts té millors valors, sinó que el més positiu és ajudar a que vegin que cadascú veu les coses d’una manera i no té perquè ser millor una que una altra.

Altres causes poden ser els conflictes de rols, de poder, d’autoritat mal exercida, que desencadenen desigualtats entre les parts en conflicte.

Llavors hi ha les diferències generades per la personalitat, la cultura, el gènere… En trobaríem moltes altres de causes, però per finalitzar hi ha les que estan relacionades amb un mateix. Són les que tenen a veure amb la nostra percepció de les coses i situacions, les conjectures, el fet de tenir unes perspectives molt elevades o massa baixes. Aquestes són localitzables i com a tals poden ser canviades i millorades i per tant no representar cap amenaça que generi un conflicte.

———–
Teresa Bibiloni Rotger
Mediadora Familiar i Psicòloga
Centro.psico.mediacion@gmail.com
Col.l nºB-00833
 
Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.