El cicle d’evolució del conflicte

 | 13/07/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +

Que us suggereix la següent seqüència?

Que us suggereix la següent seqüència?

Que us suggereix la següent seqüència?

Sí, són les fases per les que, probablement, passen les situacions conflictives entre persones que tenen divergències en les seves opinions, o que perceben les seves posicions, interessos o valors com incompatibles.

Hem vist, en anteriors articles, l’ importància d’entendre i acceptar el conflicte com un fet quotidià i inherent a les relacions humanes, hem vist com s’inicien des de les causes que els originen, també heu llegit sobre les diferents formes de reaccionar davant les situacions de confrontació, i finalment , amb l’ intenció de començar a reduir-les, he desenvolupat els tres elements més importants de tot conflicte: Persona –Problema -Procés.

En aquest article veurem el conflicte com un procés temporal, que te una dinàmica previsible i seguirà un esquema que comença amb l’escalada, continua amb l’estancament, poc a poc minora i finalment es transforma.

Comença l’ESCALADA quan dues persones prenen coneixement de la confrontació, quan s’exposen necessitats o valors incompatibles, quan es veuen amenaçades les necessitats bàsiques, quan se permeten a sí mateixos actituds venjatives, actituds d’atac, de defensa i protecció que generen malestar i desconfiança i, probablement, molt de dolor emocional, provocant l’ allunyament relacional entre les persones. Es, bàsicament, la fase competitiva, on s’empren des de tàctiques coercitives més o menys suaus a tàctiques molt dures, on, de vegades es passa de tenir un problema a tenir-ne uns quants més, on les persones no veuen els mèrits que te l’altre, i, moltes vegades, es mostren egoistes i intransigents .

Hi ha persones que, bé des d’un principi, bé després de competir, entren amb actituds d’evasió i/o submissió que, com vérem en anteriors articles, es caracteritzen per no enfrontar-se al conflicte, un perquè no li dona importància ni als propis objectius, ni a mantenir la relació amb l’altre i pren una actitud de fugir, i l’altre, la submissió, que com li dona tanta importància a la relació ni es planteja els propis objectius.

Després d’aquesta fase, que pot durar el que les parts vulguin, s’entra en la del ESTANCAMENT que es caracteritza perquè les parts es plantegen, una o ambdues alhora, que la relació entre el cost i el benefici de mantenir el litigi ja no és rendible. Una o ambdues parts es mostren menys interessades en continuar competint. Els motius poden ser uns quants: s’han esgotats els recursos econòmics i/o psicològics, les estratègies de coerció i pressió cap a l’altre han fracassat i es nota el cansament, s`ha perdut el control sobre el conflicte, o es veu alguna oportunitat de guanyar si col•labora, o s’observen alguns canvis positius a l’altre part, etc. A partir de la reflexió i presa de consciència dels anteriors aspectes, les persones tenen la oportunitat del que alguns autors anomenen “punt de maduresa”. Es un moment en que es passa de actuar de forma competitiva a reconèixer els esforços de l’altre i que els propis també són reconeguts, i per tant passen a tenir actituds més cooperatives. Tot i així l’estancament, també pot significar donar passes enrere, i en algun moment tornar a la desconfiança inicial, i tornar a tenir alguna escalada, encara que ja no es torna a la intensitat de l’escalada anterior. S’ha de tenir en conte que els sentiments de malestar encara són molt potents en aquesta fase, i cal gestionar-los positivament. En aquesta fase s’inicien els primers brots de solucions, y la mediació esta molt indicada per que permet estructurar unes pautes de resolució del conflicte des de aquests primers brots.

A partir d’ara entrem a la fase de MINORACIÓ del conflicte, aquí es comencen a consensuar les normes que seguiran ambdues parts, s’iniciarà un període de més contactes i trobaments positius, més temps en el que el conflicte ha disminuït, i hi haurà més concessions mútues, i per tant es podran plantejar objectius comuns per aconseguir i arribar a acords mútuament acceptables. De qualque forma el procés de minoració és recuperar i reconstruir un cert nivell de confiança en l’altre entrant, així, a la fase de TRANSFORMACIÓ del conflicte , fase que es caracteritza en avançar cap una nova relació més legitimada entre les parts, un reconeixement de l’altre com a persona validada.

He volgut aprofundir un poc en el cicles del conflicte per que crec que un cop sabem que ens passa, sempre ens ajuda a reflexionar i per tant a asserenar aquest esperit inquiet que es el ser humà.

———–

Teresa Bibiloni Rotger
Mediadora Familiar i Psicòloga
Centro.psico.mediacion@gmail.com
Col.l nºB-00833
Print Friendly
Etiquetes: , ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.