El dia 10 d’octubre és per na Maria

 | 20/10/2012 | Seccions: Al Dia, Viu +
El dia 10 d’octubre es va commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental

Na Maria.

Na Maria té 42 anys, viu amb la seva mare jubilada, no fa feina ja que se la considera incapacitada per fer-la i cobra una pensió no contributiva. Pateix una malaltia mental greu (MMG) des dels 18 anys. Na Maria volia començar la carrera de magisteri a la Universitat, però aparegué la malaltia, desbaratant els plans que tenia. Els pares (aleshores son pare era viu) s’espantaren molt, els metges es prengueren el seu temps per fer un diagnòstic que  encara els espantà més, tenia esquizofrènia. En sabien poc però recordaren tot d’una algunes notícies als diaris parlant de joves que abusaven dels pares o havien comès algun delicte i tenien aquesta malaltia, també pensaren tot d’una amb el fill d’uns veïns de la barriada que veien sovint al parc i al mercat. No els coneixien però el fill sempre els provocava inquietud per la seva aparença malhumorada, silenciosa, mirant enterra i molt gras per la seva edat, els braços deixats, poc expressiu, com llunyà…La por els va fer consultar diferents metges i serveis sense cap canvi al diagnòstic i acabaren resignant-se a tenir una filla “perduda”.

La por no se’n va anar mai, foren pares infeliços, i ara, la mare, encara ho és, i continua amb una por endurida pel temps, una amargor i un desencís cap a tot que no la deixa dormir.

Na Maria no fa res. Engreixa amb els medicaments i la immobilitat, no té amics, ni estudis acabats, ni alguna cosa que li interessi de debò. No li agrada sortir al carrer, es posa nirviosa i quan la gent del barri la saluda, en un dels dies que consent acompanyar la mare a fer un poc de compra, fa un petit murmuri quasi sense  aixecar el cap. Na Maria no entén la gent, li semblen estranys, com sovint li pareixen les idees que li venen al cap. De vegades ni es reconeix al mirall del bany, quan gosa mirar-se i tot li pareix estrany, sense sentit.

Demà totes dues faran el que venen fent els darrers anys, aixecar-se, molt prest la mare, molt tard na Maria, mentre la mare fa les tasques de la casa i surt a comprar, na Maria seurà davant el televisor, dinarà, dormirà, seurà altre cop davant el televisor, soparà, televisor, dormirà…i altre cop a començar demà.

Aquesta és la història de moltes persones arreu del món, que amb algunes petites variacions (culturals, socials, econòmiques, personals…) viuen el seu dia a dia. Persones que no han triat el que viuen i depenen dels seus pròxims i de les estructures econòmiques i socials dins les que es troben immerses, per sobreviure. Tots en coneixem, els hem vist pel carrer, són tal vegada  persones que ens criden l’atenció per la seva manifesta diferència en l’actitud, el posat…però n’hi ha moltes més que segurament no reconeixem a cop d’ull: les que pateixen ansietat, depressió, trastorns de personalitat, fòbies, malalties mentals que no deixen d’afectar la població i que en les últimes dècades han anat augmentant.

L’OMS

Tenim a l’abast els estudis i les estadístiques de l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut, si fem una cerca senzilla en línia. Aquesta organització es creà l’any 1948, depenent directament de l’ONU, amb la responsabilitat de dur la gestió de polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salud a nivell mundial. Realitza una tasca vertaderament important de recull de dades, de denúncia, de sensibilització i recomanacions pels 179 estats membres i pel món en general. Aquest mes d’octubre el dia 10, es celebrà el Dia Mundial de la Salud Mental per recordar les persones que pateixen malalties mentals. El lema a nivell mundial ha estat: “La depressió, una crisi mundial”.

Per l’OMS salud no sols vol dir no estar malalt, sinó  el grau en que un individu pot dur a terme les seves aspiracions, satisfer les seves necessitats i relacionar-se de forma adequada amb el seu ambient.  Té un sugnificat molt més ample i complet.

Cal fer un dia per a la salut mental per fer entendre tothom que la percepció negativa que es sol fer d’una persona que en pateix, acaba significant un segon trauma afegit al primer de patir la malaltia en sí. No sols tenc les dificultats que la malaltia me provoca sinó que he d’afrontar com me miren els demés, què pensen de mi, la valoració negativa que fan quan deman feina, quan vaig a comprar, quan pas devora ells… La malaltia trenca la meva identitat, el meu món interior, la meva voluntat; l’estigmatització me tanca dins mi mateix/a i a dins ca meva.

Nosaltres

Però no cal que totes les històries siguin tristes com la de na Maria. Hi ha coses a fer, a cercar, a demanar, a viure, molt diferents i que donen esperança. Històries de persones que han superat la por i que no s’han deixat dur per l’etiquetatge. D’aquestes històries també en coneixem, i si no és així, són fàcils de trobar.

Que podem fer els que no patim malalties mentals envers les persones que sí en pateixen?

No prejutjar, intentar conèixer abans, acceptar la diferència, comprendre el patiment i no agreujar-lo, ser solidaris, tothom té alguna cosa a ensenyar i alguna cosa a aprendre.

Que podem fer les persones que patim malalties mentals envers les que no en pateixen?

No aïllar-nos, no viure la visió que els demés ens imposen de nosaltres mateixos, lluitar per aixecar-nos cada dia i posar a prova les nostres possibilitats. Malgrat tot (i tot actualment és molt gran i feixuc) hi ha recursos per trobar ajuda en l’entorn: centres, serveis, associaciones, programes, sobretot persones devora las que em puc sentir millor i acceptat/da.

La Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental (FEAFES), ha celebrat enguany el Dia Mundial de la Salud Mental amb un lema més optimista i positiu: “La millor inversió, la teva salut mental”.

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es

 

Print Friendly
Etiquetes: ,

3 Respostes a El dia 10 d’octubre és per na Maria

  1. saray fatimass 07/12/2012 at 20:51

    yo me llamo amri y juego tolos yo tengo mi pon pon ponnnnnn

  2. paula donaditó 07/12/2012 at 20:50

    es muy interesante pero avurriditooooooooooo

  3. paula donaditó 07/12/2012 at 20:48

    esto es una ******

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.