El masclisme invisible (1ª part)

 | 08/06/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
Parella engabiada

“Felicidad garantizada” oli damunt tela (125×85). Denis Nuñez Rodriguez. http://denispintor.blogspot.com.es/

Si el meu marit o company em diu que no sap posar la rentadora, que és millor que la posi jo…? Qui pot pensar que aquest és un dels possibles exemples de violència masclista? Immediatament seré considerada alguna cosa més que una dona exagerada. El terme violència ens du tot d’una al significat d’infligir dolor físic, però “violentar” també vol dir obligar, forçar, no permetre decidir lliurement.

Les formes més evidents i dures del masclisme ja no són acceptades per la nostra societat. Fins ara, la consciència ha fet possible que es produïssin molts canvis que han suposat una millora en els drets de les dones, l’augment de la seva autonomia, llibertat i consideració personal i social.

Però si ens fixem bé, queden fora d’aquesta evidència i consideració aquelles formes que es donen en el quotidià i domèstic, d’una forma quasi bé invisible, opaca, subtil i que sovint és viscuda per les dones d’una manera que troben difícil de definir. Són formes de dominació masculina que limiten la llibertat de la dona i la segueixen mantenint en un segon escaló respecte l’home. Aquestes es donen sobretot a l’àmbit de la parella i mai surten a la premsa. Són els “micromasclismes(*)

Des de la irrupció del feminisme mai s’ha deixat d’investigar o debatre el fenomen de les desigualtats entre sexes. Durant els anys 80-90 i fins ara, també s’ha anat investigant com els mecanismes de manteniment del poder dels homes sobre les dones s’han anat “amagant”, afinant, per no ser tan evidents però per poder mantenir i perpetuar el mateix status i beneficis que la cultura patriarcal tradicional ha donat sempre als homes.

El problema no són les diferències entre dones i homes. Sinó quan les diferències creen desigualtats, desequilibris de poder, nivells de superioritat i d’inferioritat.

No parlarem aquí de per què hi ha un desequilibri de poder històric entre sexes, que a més “agermana” països, cultures i èpoques diferents. Sinó de com avui continua la desigualtat a nivells que es consideren normals, legítims inclús, i per això “invisibles” a la consideració de la seva injustícia i perjudici tan per a les dones, com per als homes.

Els micromasclismes

Les investigacions de Luis Bonino estan centrades en l’àmbit de parella heterosexual amb fills, sense descartar que es donin aquestes interaccions en altres tipus de parelles ni per suposat en altres àmbits (laboral, social, cultural…). L’objectiu és fer visible, fer un anàlisi crític i per tant fer possible la desactivació/desaparició dels comportaments que segueixen mantenint l’home com un ésser superior i de major valor en l’àmbit de la vida familiar i de parella. El poder pot ser opressiu però és també configuratiu de realitats.

La definició
Nunca será tan oscuro, ningún oscuro rincón, oli damunt tela (90x100). Denis Nunez Rodriguez. http://denispintor.blogspot.com.es/

“Nunca será tan oscuro, ningún oscuro rincón”, oli damunt tela (90×100). Denis Nuñez Rodriguez. http://denispintor.blogspot.com.es/

Segons Bonino: són els “petits” i quotidians exercicis del poder de domini, comportaments “suaus” o de “baixa intensitat” amb les dones. Formes i maneres, larvades i negades, d’abús i imposició de les pròpies “raons”, en la vida diària, que permeten fer el que es vol i impedeixen que elles puguin fer-ho de la mateixa manera. Són arts hàbils, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i quasi invisibles que els homes executen permanentment tal vegada no tan per jutjar, sinó per oposar-se al canvi femení. Tots són comportaments manipuladors i una part important del repertori de comportaments “normals” dels homes amb les dones.

Sovint no hi ha intencionalitat, mala voluntat o una planificació deliberada, sinó que són hàbits de funcionament que s’acaben fent de forma automàtica, sense pensar-hi. Però en altres casos, poden ser experts en l’ús après i que puntua les dones com la part “a disposició i servei” de l’home. Això és el que s’aprèn i transmet a través de la “socialització de gènere”.

Tipus de micromasclismes

Els coercitius o directes: en els que s’usa la força moral, psíquica, econòmica o de la pròpia personalitat, per limitar la llibertat, el pensament, el temps, l’espai o la pròpia decisió de la dona. Provoca que es senti sense raó, derrotada, amb manca de força o capacitat per defensar les pròpies raons o decisions. Baixa l’autoestima i confiança en sí mateixa.

1. Control dels doblers comuns (no informar de despeses, exigir comptes, limitar-ne l’accés…)

2. Intimidació (amb la mirada, el to de veu, la postura…alguna cosa pot passar)

3. Ús expansiu o abusiu de l’espai físic i del temps per sí mateix (l’home més que la dona té definits els seus espais a la casa, a la sala, davant la tv; i té coses pròpies a fer que sovint no es poden endarrerir per fer coses en comú amb la dona; s’agafa temps lliure després de la feina o té la seva afició de cap de setmana mentre la dona, ja s’encarrega de “tot”)

4. No participar en tot allò que és domèstic (i per tant “femení”, jugant amb el rol de proveïdors, malgrat moltes vegades ja no ho són)

5. Insistència abusiva (la dona acaba acceptant el que sigui per cansament)

6. Imposició d’intimitat (quan l’home desitja, sense haver cap negociació prèvia; típic en les relacions sexuals)

7. Crida a la superioritat de la lògica masculina (allò que és “seriós” és masculí; molt eficaç amb dones que tenen una forma perceptiva o intuïtiva d’atracament a la realitat)

8. Prendre o deixar de forma sobtada, la direcció de la situació, sense consultar, deixant la dona perplexa (acceptant invitacions o plans sense consensuar, fent zapping a desig…)

Fins aquí la primera part de l’article, en quinze dies, la segona!

 

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
———
(*) Terme i desenvolupament del concepte de Luis Bonino Méndez, psicoterapeuta, investigador i docent especialista en desigualtats entre els sexes.

 

 

Print Friendly
Etiquetes: ,

Una resposta a El masclisme invisible (1ª part)

  1. Guillem Nicolàs 08/06/2013 at 12:25

    És masclisme quan la dona demana “pots canviar l’endoll que jo no en tinc massa pràctica”? O és feminisme? O sols s’aplica si ho demana l’home?
    No sé si pretens que a la parella tothom faci tot. O sigui que un (és igual quin gènere) faci tot, planxi, renti,cuini, canviï endolls, pinti la paret i segui l’herba del jardí … i l’altre també. Tots fan tot, però és evident que no tot ho fan bé, doncs és lògic que a un se li donin bé unes tasques i d’altres no tant. Jo a casa faig unes feines i la dona en fa d’altres, però no és per ‘escaquejar-se’ un o l’altre, sinó perquè a mi se’m donen millor unes feines, i disposo d’un horari adient per fer-les i a ella se li donen millor d’altres i té un altre horari més efectiu per a realitzar-les. Altres feines són compartides, o canvia qui les hi fa, segons la disponibilitat. Però el cert, és que que tothom faci tot va en contra de la eficiència i a casa hem optat per l’especialització.

    També penso que en altres generacions (la dels meus pares, per exemple) sí que es donen casos com els que expliques, però penso que aquelles parelles ja es van comprometre en una situació social i familiar donada, i aquells eren els acords al quals van arribar, i que ficar-se a discutir-los i treure’ls-hi validesa ara és un trencament unilateral que deixa a una banda en la pura indefensió, sobre tot quan aquella banda sí que ha complert la seva banda del pacte.

    Així que el que penso és que no cal elevar l’anècdota al nivell de categoria i procurar que les noves generacions siguin igualitàries, que no vol dir que siguin iguals i hagin de fer exactament el mateix, els uns i les altres.

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.