El masclisme invisible (2ª part)

 | 22/06/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
Tipus de micromasclismes (*)

En l’anterior article explicàrem el primer tipus (coercitius o directes) passem ara als dos tipus següents.

Els encoberts o indirectes: són els més poderosos contra la igualtat relacional i l’autonomia femenina, ja que són els menys visibles. Són els que usen l’afecte i la inducció d’actituds per tal que la dona acabi fent allò que no vol, sense poder-hi pensar. Sovint no es perceben al moment, provocant, de vegades, una reacció demorada que els homes poden definir d’exagerada i fora de lloc. Aquestes maniobres són les més nocives per a les dones molt dependents de l’acceptació masculina.

1. Abús de la capacitat de cura femenina: fer-la una pseudo-mare; deixar al seu càrrec la cura dels vincles i les persones (cura del sogres…); fer de petit tirà o de víctima per ser “el proveïdor” de la casa.

“The Qeen of Pain” Il·lustració de Khoa Le. http://khoaillustration.com/

2. Creació de manca d’intimitat: també pot ser una estratègia de dominació a més d’una dificultat masculina, en front del millor maneig de la intimitat de les dones que els pot deixar en situació de “desavantatge”. El silenci, no sentir-se obligats a donar explicacions i guardar la informació sobre sí mateixos, forçant a que la dona hagi d’endevinar quan estarà accessible. L’aïllament i posada de límits que marcaran el ritme que vol l’home i podrà queixar-se “d’invasió” davant el requeriment de la dona. Ser avar amb el reconeixement i la disponibilitat, ja que allò que és escàs es torna molt valuós.

3. Pseudo-intimitat: es parla per imposar o convèncer, no per compartir. Apareixen les mentides i els enganys que desfiguren la realitat. Es nega l’ús dels doblers, les infidelitats, errors que saben que han comès… es nega allò evident.

4. Desautoritzar: ja que la “raó” és monopoli de l’home i dóna dret a menysprear. Es fa amb desqualificacions (no tens ni idea!), aliances amb tercers, negació d’allò positiu que té la dona, auto-alabances.

5. Paternalisme: es fa “per “ la dona però no “amb” ella.

6. Manipulació emocional: amb culpabilització de la dona i per tant innocència de l’home, que amb freqüència no es sent responsable d’allò que passa a l’àmbit domèstic. Dobles missatges afectius: si els accepta es manipulada, sinó és “poc afectuosa”; estar empipat.

7. Autoindulgència i autojustificació: amb les tasques que corresponen per igual als dos. Oblidar selectivament coses; fer-se els “beneits”; remarcar la “incapacitat” de fer alguna cosa; dir que hi ha homes pitjors que ell; fer “d’ajudant” de la dona; minvar la importància dels propis errors al temps que els de la dona són per “no organitzar-se”, p. e.

Els de crisi: apareixen quan hi ha perill de canvi en la situació desigual establerta perquè la dona reclama més paritat o està fent canvis a la seva vida o l’home ha perdut part del seu status (la feina, p. e.). L’objectiu és continuar com abans i fan efecte segons la capacitat de la dona per a aguantar la pressió. Són l’hipercontrol sobre tot el que fa la dona; el suport fingit que no s’arriba a materialitzar; la resistència passiva i el distanciament; el rebuig de la crítica i la negociació; les promeses i els mèrits que s’abandonen quan la dona deixa de reclamar; el victimisme (res no te basta!); dilatar el temps per donar respostes o parlar de les demandes; fer llàstima.

Conseqüències dels micromasclismes

En les dones provoca un esgotament de forces i reserves emocionals, el deteriorament de la seva autoestima, disminueixen el seu poder personal i aturen el seu desenvolupament vital, tenen un malestar difús, irritabilitat i cansament de la relació, que sovint la dona atribuirà a percepcions pròpies o a la pròpia responsabilitat.

En els homes augmenta tant el poder personal i el desnivell respecte a la dona, com el desinterès cap a les necessitats i drets de la dona, reafirma la seva identitat i autoafirmació amb negació del vincle entre ells, pot aparèixer un aïllament suspicaç creixent, ja que no compta amb una companya de vida, sinó amb algú que l’obeeix i amb qui ha de lluitar per mantenir sempre el control.

És fàcil concloure que per això moltes parelles no acaben bé o no comparteixen les seves vides amb felicitat i harmonia. Els mM no duen obligatòriament a la violència punible legalment, però sí que aquesta sempre ha tingut actius els mM com a part del procés d’escalada cap a la violència obvia.

Pintura de Denis Nuñez Rodriguez http://denispintor.blogspot.com.es/

Reconèixer, admetre, revisar, qüestionar tot això no és fàcil ni pels homes,  que han d’admetre que amb més o manco mesura han fet ús d’una o vàries d’aquestes estratègies, ni per les dones, que junt amb l’alleugeriment  d’entendre com operen aquestes maniobres i alliberar-se’n de molta responsabilitat, s’han d’enfrontar a la seva subordinació i manteniment de la situació. Tot i que hi ha dones que tenen poder i no es subordinen a ningú, no és en absolut la situació habitual.

En cap cas es pretén atribuir maldat natural als homes, sinó fer una crítica el model masculí tradicional que ha estat instaurat durant segles i que no aporta res a la convivència de les persones. Ja fa uns anys que els homes també s’han començat a reunir per fer alguna cosa més que condemnar la violència masclista, intentant canviar en sí mateixos la repetició de pautes que creen desigualtat.

Anomenar les coses, les fa visibles i llavors es poden canviar.

 

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
———
(*) Terme i desenvolupament del concepte de Luis Bonino Méndez, psicoterapeuta, investigador i docent especialista en desigualtats entre els sexes.
 
Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.