El procés del dol

 | 27/04/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +

Estam envoltats de la mort de persones properes conegudes i llunyanes o desconegudes, amb morts per malaltia, accident, catàstrofe o mort que en diem natural, per haver arribat a la fi del seu procés vital. Ho veiem a diari a la televisió o ho escoltem a la radio, ho llegim… tot i així crec que en termes generals veiem la mort com un tema un poc aliè a nosaltres mateixos i que sempre ens agafa desprevinguts quan ens toca de prop.Tomba amb flors

La nostra cultura occidental no afavoreix el contacte amb la mort d’una forma natural, propera, per compartir i parlar-ne, tot al contrari, és un tema difícil per tots i en tot context, on cada un fa el que pot i tracta de passar-ho aviat (si és un condol) o es troba incòmode entre els demès (si la mort és la d’una persona molt propera) i amb dues necessitats aparentment contradictòries: les ganes d’expressar obertament el dolor i estar en companyia i les ganes “d’amagar-se” de tots per plorar d’aquella forma que no té cap contenció i que creiem que és inadequada públicament.

No ens ensenyen a no tenir por de la mort, tampoc com enfrontar-la, ni la nostra ni la de ningú del nostre cercle més íntim. Sense cap dubte conèixer el procés del dol és una passa cap una vivència de la mort i la pèrdua amb menys tabús…

Què és el dol

El dol és el procés psicològic i emocional que acompanya a una pèrdua significativa de la nostra vida i ens permet elaborar els sentiments generats per aquesta pèrdua així com integrar i acceptar la nova situació que es deriva. No és un trastorn ni una malaltia, és una reacció natural i esperada que té una funció adaptativa davant una situació de la vida. És un procés únic, personal, dinàmic i canviant que depèn de factors diversos que anirem veient més endavant.

En general entenem que el dol fa referència a la mort d’una persona però durant la vida vivim moltes pèrdues importants i que desencadenen igualment processos de dol: pèrdues de relacions, de possessions materials, d’éssers estimats (incloent animals), de posició social, d’una part o funció corporal, d’un moment evolutiu com pot ser la joventut.

Aquí parlarem del dol per la mort, tot i que veurem que certs aspectes es poden aplicar al dol pels altres tipus de pèrdues.

Tipus de dol

Hi ha tants dols com cultures, contexts històrics i persones. També molts especialistes en el tema. Però de forma general i senzilla solen coincidir en:

• Dol normal: els aspectes emocionals, cognitius, comportamentals i orgànics que acompanyen la mort d’una persona significativa, durant el temps necessari per refer la vida, adaptant-la als canvis que s’han produït.

• Dol anticipat: és el que comença abans de la pèrdua efectiva de la persona que estimem o a qui estem fortament vinculats/des, perquè sabem que això succeirà en un temps més o manco determinat, com pot passar en una malaltia que es preveu difícil de superar. Té els símptomes del dol normal.

• Dol complicat o disfuncional: en el que la persona fracassa en l’adaptació a la nova situació. Es queda immersa en la vivència del dol en detriment dels aspectes funcionals de la seva vida, com si així pogués retenir la persona que ha mort. Les emocions es desborden, els comportaments són inadequats i poden aparèixer trastorns psiquiàtrics com depressió major o abús de substàncies per fer front el patiment, estrès posttraumàtic… inclosa la inhibició total de la pena.

Factors que influeixen en el dol

L’alteració física, psicològica i emocional que podem patir davant la mort varia segons diversos factors:Crit?

  1. Referents a la persona que ha mort: relació afectiva que teníem amb ella, si hi havia dependència, edat, causes de la mort i context en que es produeix el fet. Si he passat ja una altre situació de dol abans.
  2. La història personal. Com es viuen la vida i la mort. Personalitat i caràcter: força davant les situacions difícils, confiança en un mateix i en els altres, bona gestió de sentiments, autonomia… Si un és religiós o contempla un aspecte espiritual de la vida, ja que això pot influir també en la forma de dur el dol.
  3.  La situació personal i familiar. Si es té una bona xarxa social, contacte i bona relació amb la família d’origen, si es té família pròpia, amb fills o sense. Situació econòmica i laboral. Aficions de temps lliure…
  4. La societat i cultura en la que un viu. Com deia més amunt, a la nostra cultura no està bé parlar de la mort, es tracta sempre amb un to solemne i de pressa. Els llocs on la gent mor ens provoquen rebuig; la visió d’una persona morta ens provoca emocions molt contradictòries i en general poc agradables. Altres cultures tenen rituals on més aviat la honoren, la celebren, i comparteixen el record dels seus morts entre els vius, com per exemple el “Dia de los Muertos” a Mèxic. Pensem també en les persones migrades que, en canviar de cultura, es poden trobar amb majors dificultats per elaborar el dol, al no tenir el suport social que tenien al seu país.
Fases del procés de dol

Sempre es descriuen fases en el procés d’evolució del dol que, tot i que no son estrictes, lineals ni universals, comparteixen el fet de l’alleujament progressiu del dolor de la pèrdua. Segons John Bowlby, psiquiatra investigador dels vincles humans, trobaríem tres grans fases:

  •  Protesta: sentiments de negació i fúria o enfado.
  •  Desesperança: apareix la tristesa, la pena per la pèrdua, el desinterès per la vida.
  •  Despreniment: l’acceptació de la mort i la progressiva adaptació a la nova situació.

Totes les descripcions de l’evolució d’un dol participen d’aquestes tres, incloent el dol per la pròpia mort.

Afrontament de la mort

Cal experimentar el dolor, el patiment, la tristesa, la culpa, la ràbia… per poder continuar amb la pròpia vida. Els recursos, les formes, els temps, dependran de cada un/a, però no convé evitar tot allò que sentim, donar-nos el temps necessari i tenir algú amb qui poder-ne parlar perquè no sigui un “calaix tancat” que acaba fent-nos por.

La mort del meu pare, ara ja fa més de 20 anys, va ser la meva prova. Record molt bé el temps de la negació. Des de que varem saber que tenia càncer fins que va morir tan sols passaren dos mesos: un instant per poder pair-ho. I també el funeral. Allà vaig descobrir com em reconfortava el fet de l’església plena, el meu pare tenia molts amics i era molt estimat. Me sentia acompanyada i era bo. Els rituals ens permeten gestionar l’afrontament de la mort, i crec que són necessaris, siguin els que siguin. Després, un viatge familiar, al poc d’haver mort ell, ens va permetre d’estar junts en els moments més febles.

També sé que m’hagués agradat saber les coses que ara conec del dol.

 
 ———–
Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.