El trastorn d’estrès post-traumàtic

 | 02/03/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +

Anem amb cotxe per una carretera de les afores, és primavera, hi ha flors a tot arreu, fa un dia assolellat… en Joan que condueix tranquil·lament, m’explica la darrera pel·lícula que va veure… de sobte em mira amb els ulls desencaixats, té sang al cap, veig com desapareix del seient i el cotxe descontrolat comença a girar apropant-se perillosament a una casa de la vorera…

Me despert de sobte, encara és fosc, el cor a tota, suat, els llençols remulls, amb el pit tancat d’una angoixa que no me deixa respirar… Un altre cop el somni. L’accident retorna nit rere nit… Ahir no vaig voler sortir amb els amics, me recorden en Joan i no puc llevar-me el record dels seus ulls abans de l’impacte amb el cotxe que ens va sortir sobtadament per l’esquerra, sense fer l’stop, massa de pressa… Me despert amb el renou dels camions del fems pensant que estic altre cop dins el cotxe amb en Joan. No puc ni entrar al cotxe de ma mare. Ja han passat 2 mesos, tots els cops que em vaig fer han anat millorant, no em vaig rompre res per sort… però tenc l’ànim pel terra, veig en Joan per tot, i el seu cotxe… fins i tot veure els cartells de la pel·lícula que m’explicava em fan venir ganes de plorar… no tenc forces per res…

Què és el trastorn d’estrès post-traumàtic (TEPT)?

Es pot desenvolupar després de patir, veure o conèixer un esdeveniment traumàtic, d’amenaça excepcional per a la pròpia integritat física o la d’altres, o de tipus catastròfic que normalment provocaria un malestar intens en tots nosaltres.

És un trastorn de la branca dels trastorns d’ansietat, que pot afectar a persones de totes les edats. Es considera que entre un 25-30% de les persones que han experimentat un succés traumàtic podran patir un TEPT.

Estrés post-traumàticEls veterans de guerra varen ésser el primer col·lectiu que alertà de l’existència d’aquest trastorn, després d’estar sotmesos a múltiples escenes de morts, sovint massives i dramàtiques, explosions, perill per a la pròpia vida, etc, per un espai de temps llarg. Però poden ser altres esdeveniments com: robatoris, violacions, abusos sexuals a la infantesa, accidents de tràfic, aeris, navals, segrestos, tortures, desastres naturals… els que poden provocar un TEPT.

El segon component necessari, juntament amb el de participar d’alguna manera en un esdeveniment traumàtic, és que la persona hagi reaccionat a l’esdeveniment amb un temor, un horror o una desesperança intensa i profunda.

El llenguatge quotidià descriu com a “traumàtiques” situacions desagradables que no es consideren dins aquest grup: un divorci, suspendre un examen, perdre la feina…

Quins símptomes té?

El símptoma principal és la re-experimentació del que ens ha succeït (vist, escoltat) a través de: records recurrents i intrusius en forma d’imatges, pensaments o percepcions que ens provoquen malestar; malsons reincidents; impressió que s’està vivint de nou la mateixa situació,“flashback”, o actuar com si estàs passant ara; respondre amb malestar davant estímuls interns o externs que recordin o simbolitzin l’experiència, o amb activació fisiològica (p.e.  suor abundant en veure una senyal d’stop).

L’evitació de tot allò que ens recorda el trauma, incloent persones, situacions i circumstàncies similars o associades al fet viscut. Es fa un esforç enorme per no parlar, escoltar, sentir o pensar sobre el tema, intentant anular o fer desaparèixer els records. Igualment evitar llocs, activitats i persones que ens hi puguin conduir. Sovint s’obliden aspectes importants del trauma.

Embotiment emocional i disminució de la reactivitat general de la persona, de forma significativa, respecte del nivell previ al fet traumàtic. Falta d’interès per activitats o relacions que es tenien, sensació d’alienació davant els altres (qui som, qui són?), restricció de la vida afectiva, sensació de tenir un futur desolador.

Apareixen símptomes d’hiperactivació com: hipervigilància, reacció desmesurada davant qualsevol ensurt, dificultats per dormir, irritabilitat o ira, problemes de concentració.

Durant quin temps?

Els símptomes han d’estar presents durant un mínim d’un mes després d’ocorregut l’esdeveniment, provocant malestar clínic significatiu o deteriorament social, laboral o en altres àrees importants per l’individu. Si no duren més de tres mesos, es considera que el TEPT és agut. Si s’allarga més, es considera crònic (que no vol dir per sempre!). En general el trastorn es resol en els següents sis mesos, encara que pot passar que algunes persones desenvolupin els símptomes molt més tard, passats sis mesos (inici demorat), o inclús alguns anys… aspecte que demana un diagnòstic molt més acurat i precís: sobretot confirmar l’existència dels dos primers grups de símptomes, i el diagnòstic diferencial entre un TEPT i una depressió, un trastorn d’ansietat o trastorn obsessiu-compulsiu, per exemple. Però en tot cas es pot abordar i resoldre, la major part dels casos, de forma satisfactòria.

Consideracions especials

Cal comentar que en els nins petits els símptomes s’expressen d’una altra forma: amb comportaments desestructurats o agitats, a través de jocs repetitius que evoquen els fets viscuts, malsons terrorífics on el tema és irreconeixible i que ells poden re-escenificar el fet traumàtic específic (més que mitjançant evocacions, símbols, o al·lucinacions com els adults).

El TEPT pot dur  problemes associats d’addiccions, de depressió o d’ansietat, que segons la seva intensitat hauran de ser tractats inclús abans que el TEPT.

 Com es fa l’abordatge?

Les teràpies més habituals i acceptades, basades en evidències (es a dir amb experimentació repetida i comprovats els seus efectes) són les teràpies cognitiu-conductuals basades en l’exposició.

Breument us diré que hi ha diferents teràpies d’aquests tipus que es poden aplicar, però el comú a totes elles és que fan l’abordatge dels problemes en el present, veient el seu funcionament, cercant solucions i canvi des de la concepció que el nostre malestar és fruit de la nostra història d’aprenentatges.

Sovint hem aprés actituds, creences, estratègies inadequades, basant-nos en idees errònies o irracionals, que ens impedeixen l’adaptació saludable al nostre entorn. No són tant les coses que ens passen sinó la interpretació que en feim d’allò que ens passa, segons el que hem aprés. Així modificant els pensaments que ens generen patiment, un cop identificat allò que tenen d’irracional o fals, i aprenent noves tècniques per relaxar-nos, gestionar les emocions, resoldre problemes… assolim una disminució del nostre malestar i una millor coneixement dels nostres recursos.

Pel TEPT tot això es treballa sobre l’experiència de l’exposició perllongada en imaginació o en viu, al fet traumàtic, ja que una vivència així pot canviar dràsticament la percepció que té la persona de si mateixa i del mon. Altres components terapèutics que s’empren en funció de la simptomatologia que presenta la persona amb TEPT són: continguts educatius sobre el TEPT, reconstrucció cognitiva, entrenament en respiració, relaxació muscular, aturada de pensament, auto-instruccions… Tot basat amb l’esforç i la col·laboració entre el pacient i el terapeuta.

Exposició en imaginació és treballar el record i la verbalització, de forma repetida, de tot el que s’ha viscut durant l’experiència traumàtica, desactivant per l’habituació i el control d’un mateix, tot allò que ens feia por. Quan parlam d‘exposició en viu parlam de l’atracament a persones, objectes o situacions de la vida real que ens recorden el fet, per canviar-ne la percepció.

Existeixen altres abordatges que malgrat estan encara en estudi, tenen resultats que donen lloc a l’esperança: la teràpia farmacològica amb nous medicaments, la teràpia de família i de parella i la teràpia de realitat virtual que facilita la implicació emocional afavorint el record i la superació del trauma. 

—-

Mª del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.