Els prejudicis

 | 31/08/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
Fotograma de la pel·lícula American History X (Toni Kaye, 1998)

Fotograma de la pel·lícula American History X (Toni Kaye, 1998)

Fa uns dies vaig tornar a veure “American History X” (Toni Kaye, 1998) excel·lent pel·lícula sobre la transformació d’un jove neonazi després d’un doble homicidi i tres anys de presó. Evitar que el seu germà petit segueixi el mateix camí d’odi i violència, serà el seu únic objectiu. I ningú li ho posarà fàcil.

És dura i també commovedora. Penses que els prejudicis són una de les característiques humanes més difícils de canviar, que més mal fan i que no són mai raonables. “Trista època la nostra…és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici” (Albert Einstein).

Podem saber què són, com es creen i com es mantenen… i pensar un poc com els podem combatre.

La definició més acceptada

Nines escola afganaLa de G. Allport, psicòleg nord-americà, investigador de la personalitat i que creà una escala per mesurar el grau de prejudicis d’una societat cap als grups que es desvien de la norma i que podrien dur a conflicte: “Prejudici és l’actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement, a causa de la seva pertinença a aquest grup” (1954).

Com a actitud és una combinació de sentiments o emocions, tendències en l’actuació i creences anomenades estereotips. Els prejudicis ens duen cap aquest nou concepte, l’estereotip, que és “una atribució generalitzada de determinades característiques d’alguns membres d’un grup, al seu conjunt. Així s’atribueixen qualitats d’una persona com a membre d’un grup i no se’l jutja des de la seva individualitat” (Myers, 1995).

Els estereotips solen tenir una base empírica però l’exageració i la generalització indiscriminada cap al conjunt dels membres d’un grup o comunitat, fa que es converteixin en prejudicis. I l’equívoc roman en el temps deixant de banda totes les particularitats o variacions que es donen entre subjectes del mateix grup. Per exemple, tot home efeminat és homosexual. Certament molts homes homosexuals tenen gesticulació i moviments que veiem en les dones, però no tots sense excepció -qualsevol ho pot comprovar al seu voltant- així i tot, és la “marca” de la orientació sexual homosexual masculina (i a l’inrevés quan parlem de les dones masculines).

Els estereotips, els prejudicis poden tenir com a base qualsevol característica del ser humà. Tenim prejudicis segons l’ètnia, la procedència geogràfica, el gènere, la orientació sexual, les creences polítiques, religioses, la “filosofia de vida”, per l’edat, per la feina que desenvolupem, pel bagatge cultural, formació, situació familiar … interminable llistat d’aspectes sobre els que podem construir un prejudici estereotipat.

D’on sorgeixen, com els construïm

GruesTenen tres fonts d’origen: la social, la cognitiva i l’emocional.

La vessant social ens diu que tota desigualtat social fomenta el prejudici. Però que també el prejudici, promou i afavoreix la desigualtat. Si crec que els migrants de tal país són mandrosos, no els hi donaré feina fàcilment; i el fet de veure’ls sempre sense ocupació reforçarà la meva concepció de que són mandrosos.

Els prejudicis predisposen a tractar als altres de forma que provoquen precisament la conducta esperada: el que anomenam “profecia que s’autocompleix”. ”- El veí de dalt és molt antipàtic, jo no el saludo…”i no veig que no és simpàtic amb mi perquè jo no ho som amb ell!

Altres elements teòrics que ajuden a entendre els prejudicis socials són: el fet de competir per recursos escassos o la necessitat d’estatus, i que fan que un grup faci el que sigui per sentir-se superior a un altre grup. Els prejudicis ètnics són dels més forts i generalitzats.

La vessant cognitiva ens diu que són productes del processos normals de pensament. Del procés d’abstracció i inducció que fem de tot allò que ens envolta i que és imprescindible en tot procés d’aprenentatge. Els éssers humans fem categories de les coses i de les persones, per tal de simplificar i organitzar l’entorn i el coneixement. Algunes categories són neutres (les peres són fruites) i d’altres no (les dones són dèbils): duen associades una valoració positiva o negativa d’allò que organitzen. I el problema és l’excés de simplificació que descriu tot un col·lectiu segons una única categoria i que dóna explicació de tot allò que fan o deixen de fer: “…es clar són d’escola de monges…”. Remarquem molt la homogeneïtat dels membres d’un mateix grup i el diferenciem massa d’un altre. Les diferències entre membres d’un grup les veiem quan més ens relacionem amb ells.

A més la nostra percepció és més receptiva a les informacions que confirmen i reforcen les nostres creences, i passa pel damunt de les que les contradiuen. “Bé, això, aquesta persona o fet…és una excepció a la norma que diu que tots/es són, tenen, fan, creuen….”.

La vessant emocional ens diu que aquest és l’aspecte que fa més difícil que un prejudici desaparegui amb raonaments lògics, que sols tindran un impacte molt limitat. El prejudici és una creença carregada d’emocions i sentiments que se’ns ha transmès generalment en el si de les relacions familiars, d’amistat i afectives en les que confiem i que remarquen que els que són diferents a nosaltres són una amenaça.

Què hi podem fer
Martin_Luther_King

Martin Luther King va dedicar la seva vida a lluitar contra els prejudicis racials i a favor dels drets civils pels negres d’EUA. El passat dimecres va fer 50 anys del seu emblemàtic discurs “I have a dream”

  • Enfrontem les idees preconcebudes. Fem un anàlisi crític de l’estereotip, del prejudici. Pensem d’on ve, qui ens l’ha transmès i per què.
  • Evitem sobredimensionar les diferències com a definitòries d’algú. Els éssers humans tenim més en comú que diferències, a més aquestes no són els trets que ens fan més persones.
  • Usem l’empatia amb aquelles persones que evitem perquè ens incomoden, diferents a nosaltres, que no entenem d’entrada, sobre les que pensem que podem tenir un prejudici i no ens havíem adonat.
  • Tractem de veure les coses segons el punt de vista de l’altra.
  • No siguem passius davant manifestacions prejudicioses sobre algun col·lectiu.

I no es tracte de fer un contraprejudici i portar la bandera de que totes les minories són víctimes de les majories, més bé es tractaria de considerar els altres com a persones, amb noms i llinatges, família pròpia, extensa, històries d’infantesa, dolors, alegries, anhels, pors, idiosincràsia… pròpies. Aquest és un exercici que faig sovint quan m’enfronto als meus propis prejudicis davant algú. Després tots sabem senzillament si algú és de veritat dolent o no com a persona, sense res a veure amb el color de pell, l’idioma o la religió, per exemple.

Que la pel·lícula us agradi.

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es

 

 

Print Friendly
Etiquetes: , ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.