Els sons de la terra. Entrevista a Carme Hermoso

 | 20/05/2012 | Seccions: Al Dia, Cultura, Gent

A la paradeta que té instal·lada a la Fira del Fang, hem xerrat amb Carme Hermoso Capllonch, mestre artesana ceramista.

Enguany complirà 25 anys d’ocarinera única a Mallorca, els mateixos des que va desaparèixer, aquell 12 d’agost de 1987, el seu mestre Benet Mas.

Benet va ésser el que va recuperar aquest instrument musical. Ho va fer 10 anys abans de la seva mort, a partir d’unes ocarines exposades al Museu de la Porciúncula de s’Arenal de Palma.

El proper mes d’agost, en complir-se els 25 anys del seu òbit, es duran a terme una serie d’activitats, per retre homenatge a Benet Mas i per difondre l’ocarina mallorquina.

Carme és també la fundadora i presidenta de Sons de la Terra, un col·lectiu creat el 2009 amb l’objectiu de recuperar i conservar l’ocarina mallorquina.

Carme, quin és l’origen de l’ocarina ?

L’ocarina va ser portada a Europa per Giuseppe Donati, músic italià del segle XIX. Va ésser arrel d’un viatge a la Xina, on va poder escoltar-la, quedant entusiasmat amb el seu so.

La va traduir a l’escala musical occidental, ja que a l’extrem orient s’utilitza una escala diferent. En tornar del seu viatge va posar en marxa una fàbrica a Budrio, Itàlia.

Qui la va introduir a Mallorca?

Un alumne de Donati, Cesare Vitinelli, la va dur a Mallorca el 1850. Va muntar un taller al carrer Jovellanos i, de seguida, els mallorquins varen adoptar l’instrument per la dolçor del seu so. Es varen muntar altres tallers a Palma, Manacor, Bunyola i Pollença.

L’ocarina es va estendre i va ésser molt utilitzada en bandes i concerts, arribant a convertir-se en un instrument molt popular, a l’hora que varen fer-ne amb diferents mides i registres, sopranos, contralts, barítons, tenors, baixos i contrabaixos, com si es tractàs d’una coral, de tal manera que escoltar un concert amb totes aquestes veus posa la pell de gallina.

Tot això va durar fins la guerra civil espanyola, en què es va perdre la tradició i, amb el transcorre dels anys, va anar caient en l’oblid, quedant-ne únicament alguns pocs vestigis, com els de la Porciúncula que va retrobar Benet.

Com esta feta la Ocarina ?

Fins fa poc jo les feia amb fang d’Esparreguera a Catalunya, que és el que me va passar el mestre Benet, és un fang vermellós, perquè te molt de ferro, però ara he començat a fer-les amb un fang mallorquí que li dona una gran qualitat de so.

L’ocarina mallorquina té 7 forats i un més al darrera, el que li proporciona una octava suplementària, una nota més.

Per fabricar-les es necessita tenir coneixements i oïda musicals per afinar-les, a la vegada que, evidentment, s’ha de saber modelar. Un exemple, si jo vull fer una ocarina en to de Do l’he d’afinar en to de Si, perquè en el procés de cocció es redueix la peça i el to puja.

 

Ens em acomiadat de Carme amb el compromís d’anar a les seves noces de plata amb l’ocarina, el proper mes d’agost.

Print Friendly
Etiquetes: , ,

Una resposta a Els sons de la terra. Entrevista a Carme Hermoso

  1. Pingback: Converses amb… Joan Pere Català. | Viu Marratxí

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.