Jugues el pòquer en línia?

 | 03/11/2012 | Seccions: Al Dia, Viu +
El joc d’apostes

Segurament vosaltres també us heu adonat dels anuncis que fa un temps surten a la televisió sobre jocs, apostes, pòquer… en línia. Aquesta publicitat no existia fins ara, fins aquest any, potser el passat, tot i que Internet i el joc en línia fa molts anys que estan a l’abast de gairebé tothom.

Que en pensau? Tal vegada estam en temps de crisi, els guanys i els estalvis s’han reduït, o desaparegut en el pitjors casos; la feina és escassa i mal pagada; els preus han pujat…necessitam doblers com sigui. O tal vegada, les persones estan més aïllades, els cercles de relació es fan més petits, estam més a casa…alguna cosa ens ha d’entretenir sense que ens costi gaire. O tal vegada hem perdut el sentit de l’esforç per aconseguir el que volem i invertim temps en allò que més aviat ens pot donar rendiment, doblers, sigui el que sigui. O som més febles i vulnerables en general, en aquest món global i per tant és el moment per vendre’ns guanys fàcils, immediats, solució de problemes sense esforç… i sense sortir de casa.

D’altra banda, les loteries de l’estat són part de la nostra vida quotidiana de tal forma que quasi ja no ens adonem de la seva existència ni qüestionem que poden ser una activitat de doble caire. El joc i les apostes són molt vells i s’hi arriba des de molts interessos diferents, l’entreteniment, la relació amb els altres, l’excitació, el divertiment, el guany, la competició… Però el joc toca mecanismes del comportament humà que el fan susceptible de convertir-se en una addicció, al mateix nivell que les addiccions químiques com les de la cocaïna, el tabac, l’alcohol o alguns medicaments.

Tots els jocs d’apostes, patrocinats per instàncies públiques o privades, amb publicitat o sense, són potencialment additius. Els que més lligam a abús o “enganxe” són les màquines escurabutxaques que es troben a molts de bars, són acceptades socialment, les apostes són assequibles i els resultats immediats, ens criden l’atenció regularment amb llums i cançonetes i ens creen una il·lusió de control degut a la nostre intervenció directe, es a dir creim que podem sabre quan guanyarem. La veritat és que tots els jocs arriben a crear aquesta il·lusió.

Cartes pòquer

Els casinos també estan lligats en aquesta percepció. Donen una certa intimitat, tothom està allà pel mateix, i per això també donen una sensació d’estar més acompanyat. Sols basta ser major d’edat i tenir alguns doblers per començar-hi a jugar.

Però la irrupció del joc en línia, i ara de la seva publicitat a televisió, augmenta les possibilitats d’apostar amb pràcticament cap limitació: ni d’edat, temps, inversió econòmica o exposició pública. Puc jugar a qualsevol hora del dia o de la nit, amb una targeta de banc que no cal que sigui meva per què ningú me demanarà qui som, amb poca inversió de doblers inicial –a més la major part d’aquestes webs me regalen euros per poder “provar sort” al començament- i sense necessitat ni de llevar-me el pijama o pentinar-me. Aquesta és la vulnerabilitat que tenim davant això.

Què sabem sobre la ludopatia?

La ludopatia és una malaltia crònica i des de fa uns anys, en augment. Es defineix com la pèrdua de control davant el joc d’apostes, tant pel fet de no poder aturar un cop es comença, com per no poder escapar a l’impuls de jugar si hi ha una possibilitat al davant. Es considera un trastorn del control d’impulsos, però al mateix temps també una “addicció sense substància”.

Perquè es diu que és una addicció? El que defineix totes les addiccions -químiques o no- són sobretot dos aspectes: la pèrdua de control i l’establiment d’una relació de dependència. Si a més d’això es dóna una pèrdua d’interès per altres activitats gratificants i hi ha una interferència greu en la vida quotidiana, tenim el que diferencia una conducta “normal” d’una “additiva”. De la mateixa forma la ludopatia comparteix amb altres adicions la tolerància -necessitat d’ampliar el temps invertit en l’activitat per trobar el mateix plaer- i el síndrome d’abstinència -malestar físic i psicològic davant la interrupció sobtada de l’activitat de jugar. Altres criteris per reconèixer aquesta addicció són: us del joc com estratègia per escapar dels problemes o estats emocionals desagradables; enganys i mentides a la família i amics; cometre actes il·legals per tal d’aconseguir finançament pel joc o per recuperar pèrdues; pèrdua de relacions personals o oportunitats de promoció personal; preocupació constant pel joc.

La ludopatia afecta als dos sexes, a edats cada cop més baixes i a persones en situacions socioeconòmiques de tot tipus. Però si volem un perfil més precís, seria el d’un home entre 30-40 anys, casat, nivell cultural mig i nivell socioeconòmic mig-baix. El joc de preferència, les màquines escurabutxaques. Però el que pareix és que el joc en línia serà el que més usuaris arribarà a tenir, entre adults i joves o adolescents, per l’atractiu i l’accessibilitat total que té. Cal dir que el joc es troba freqüentment associat a altres problemes com l’alcohol i la depressió o l’ansietat.

El tractament

Però el joc es pot deixar i la persona rehabilitar-se, fent un tractament adequat. En general el que fa que un jugador patològic faci tractament és la obligació de la família quan descobreix el que passa o els deutes que enfonsen la persona.

Els jocs d’atzar, basats en les lleis de la probabilitat, tenen trets que faciliten les errades en la percepció: “avui guanyaré”, “puc deixar-ho en voler”, “sols jugaré fins que recuperi el que ahir vaig perdre”. Les distorsions cognitives -pensaments no racionals amb connotacions afectives- s’accentuen quan jugam i fan que mantinguem conductes que són inadequades o clarament perjudicials. Aquest aspecte és un dels principals que cal “desactivar” quan es fa tractament, així com aconseguir que els estímuls, tan interns com externs, que ens connecten amb les ànsies de joc, deixin de tenir efecte de forma progressiva i tutelada pels professionals del tractament. Reparar el deute amb qui el tenguem; recuperar les relacions personals, socials i laborals, i l’afrontament de possibles recaigudes, són altres aspectes importants i necessaris a tenir en compte quan es fa tractament.

A la nostre comunitat hi podem trobar serveis privats i públics per tractar la ludopatia. Cal tenir ben clar que es pot deixar completament i seguir amb una vida normal, cuidant-se de no recaure ja que és un trastorn crònic i si l’hem patit sempre serem més vulnerables a la possibilitat de tornar-hi. El joc ha de ser per gaudir, divertir-se, competir i poder tornar-hi sense conseqüències.

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
Print Friendly
Etiquetes:

Una resposta a Jugues el pòquer en línia?

  1. Som de Marratxí 06/11/2012 at 16:01

    Yo me indigno cada vez que veo este tipo de publicidad. Pero, cuando vi a nuestro laureado Rafa Nadal -tan admirado por sus logros deportivos en el mundo entero- anunciando un juego de póquer, no podía dar crédito a mis ojos, hasta el punto de que no era capaz de relacionarle con ese tipo de publicidad y hasta que no vi el anuncio varias veces no me lo podía creer. Parece mentira que estas personas, ejemplo para miles de jóvenes y no tan jóvenes, se den a estos “juegos”. Que se sepa, él no se ha hecho rico jugando al póquer (lo cual, probablemente, le habría arruinado). Ya veis, ¡todo un ejemplo a no seguir!

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.