La creativitat

 | 06/07/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +

Creativitat1Estar present durant el procés creatiu i espontani d’un grup d’amics de 16 anys, en un dia de piscina i esbarjo…és tota una experiència. Brillen i és tal ”l’electricitat” que hi ha entre ells…que et quedes esgotada tan sols d’escoltar la idea que se’ls hi ha acudit i com la desenvolupen.

Cada dia, tan si som adults com a joves, fem produir la nostra creativitat, per prendre decisions, per resoldre problemes, per enfrontar canvis, que poden ser grans, vitals, o petits i casolans com el dinar que farem quan ens fa falta un ingredient per fer el que havíem decidit.

Dins l’àmbit de la psicologia, l’eclosió dels estudis i investigacions sobre la creativitat es produí als anys 50. La conferència que donà J.P. Guilford, psicòleg cognitiu americà, davant l’Associació Americana de Psicologia, titulada “Creativity”(1950) fou un dels punts d’inflexió en aquest procés d’estudi: donà una visió nova de la creativitat com una capacitat humana diferent de la intel·ligència, tot i que relacionada, que no es podia considerar just dins els límits del C.I. (quocient intel·lectual) al ús en aquells anys. Així el concepte de Guilford feia referència al conjunt de mecanismes cognitius, aptituds i habilitats per resoldre problemes. La combinació de: les operacions del procés intel·lectual; els continguts mentals o informació que es fa servir i els productes mentals o formes que pren la informació, donaven diferents tipus d’aptitud creativa.

A partir d’aquí les definicions, enfocaments i teories…han estat molt nombroses, però no sempre estan desconnectades entre sí.

El concepte i els seus mites

D’una forma ampla la creativitat és la capacitat humana de produir coses noves, de donar respostes originals i útils per a un mateix o els demés. Podem dir que és creativa la persona que veu i fa allò on ningú havia vist i fet igual; que és creatiu el procés que ens ha aportat una solució o creació nova; que és creatiu el producte, resposta o idea que junta característiques d’originalitat, utilitat, novetat per a un problema donat. I finalment també és creatiu el procés de percebre tot això. Sovint ha passat que no és manca d’idees noves, sinó manca d’interès d’aquells observadors que ho valoren (Csikszentmihalyi, 1996).

512px-Leeuwarden_-_Tegeltableau_EscherLes primeres investigacions es centraren en les característiques de les persones que destacaven en un àmbit específic. Durant molt de temps l’estudi dels trets de personalitat (característiques de personalitat estables i poc modificables) marcaren l’enfocament de la creativitat, per tant unes persones la tenien i altres no. Actualment es considera que la creativitat no depèn tan sols de característiques de la personalitat, sinó que és una mescla d’aquestes, habilitats cognitives, coneixements tècnics, circumstàncies socials i culturals, recursos materials i també de sort.

Des de el treball del psicòleg i professor de la Universitat de Califòrnia, Mihaly Csikszentmihalyi*, la creativitat és una de les capacitats humanes que més felicitat pot donar a les persones. El seu plantejament teòric contempla aquest fenomen com la interacció d’un sistema compost per: una cultura que té regles simbòliques, una persona que aporta novetat en aquest camp simbòlic i un àmbit d’experts que reconeixen i validen la innovació. Així es dona la Creativitat (en majúscula) que introduirà canvis en la cultura i la creativitat (en minúscula) que tots podem tenir en el dia a dia. Ell es centra sobretot en el funcionament de la primera.

Els mites més habituals són:

Per ser creatiu s’ha d’haver nascut amb unes qualitats especials. No és cert, la creativitat és sovint una qüestió de grau (Amabile, 1983)i algunes persones estaran al lloc adequat, en el moment oportú i amb els recursos necessaris per fer una contribució fora del comú a la societat, però per això s’ha d’estar preparat, entrenat i motivat davant la novetat.

És una facultat que no és pot alterar, i la persona creativa produeix constantment i en qualsevol àmbit. La creativitat es pot aprendre i desenvolupar, per tant, es pot alterar. D’altra banda, l’esforç que requereix la creació implica dosificació i dedicar-se a un àmbit desestimant-ne d’altres (Csikszentmihalyi, 1996).

Les idees venen del no res, sense esforç. Els estudis sobre el procés de la creativitat indiquen que el talent creatiu excepcional es fa. Requereix d’aprenentatge previ, preparació, coneixements…més bé aquestes persones disposen de coneixements i habilitats variades adquirides en contextes que els han afavorit (Ericsson, 1996).

La creativitat està lligada a la malaltia mental. Sembla que s’ha explotat massa aquesta coincidència donat l’impacte emocional que té la malaltia. Finalment és conclou que és purament accidental (Amabile, 1993). Son moltes més les persones considerades creatives que han tingut bona salut física i mental.

Per tenir una idea creativa cal esperar la inspiració. No se l’ha de desestimar però, tenint esment al que venim exposant, és necessari un treball deliberat i sistemàtic. Pablo Picasso deia que “la inspiració existeix, però t’ha d’agafar treballant”.

Components de la creativitat humana
  • Característiques de personalitat. Trobem trets comuns a persones creatives: tendencia al risc, inconformisme, independència de judici, tolerància a l’ambigüitat, gust per la solitud i per l’establiment de regles noves (Simonton, 1999).
  • Intel·ligència i capacitat de feina. La creativitat demana treball i constància. Sovint les persones creatives dominen un àmbit específic amb el que duen anys de dedicació. La intel·ligència, d’altra banda, és necessaria per adquirir coneixements i habilitats però no determinant per tenir un resultat creatiu (Stemberg, 1990).
  • La motivació és un component fonamental, l’actitud positiva cap a la tasca que es té entre mans, i sobretot si és intrínseca, es a dir, que no està pendent de recompenses externes.
  • Estil cognitiu. O la disposició per actuar d’una manera particular amb preferència pels problemes oberts i abstractes, flexibilitat per adoptar diferents punts de vista i explorar alternatives, sortir-se de guions establerts, no jutjar (Amabile 1983).
  • Recursos externs. És necessari un mínim de recursos per desenvolupar una cosa però un augment significatiu d’aquests, no implica un increment de la creativitat. Quant més acomodada està una persona, una societat, menys raons té per cercar un canvi i manco creativitat es pot esperar que tingui.
Com entrenar-la

Creativitat 3En primer lloc tenint curiositat i interès per les coses en sí mateixes. Qüestionar el que és obvi pel fet de trobar altres explicacions o alternatives. Prestar atenció a allò que ens sorprèn i seguir-ne el rastre.

Ampliant la nostra capacitat de discriminació perceptiva, es a dir, prestar atenció amb més profunditat. No veure tan sols un bosc, veure els diferents arbres, colors, textures, olors…

Exercitant la nostra capacitat de pensament lateral, aquell que segueix al desig. No pensar tan sols allò possible i convenient, sinó l’impossible, l’improbable… Les persones més creatives no són les que més idees bones produeixen, sinó també dolentes, produeixen molt i després trien (Simonton, 1984).

Relativitzant la importància del judici dels demés. Crear requereix certa llibertat inicial, malgrat després el judici dels demés serà important en la valoració del producte creatiu final.

Creure en un mateix i en les pròpies possibilitats creatives. Sovint s’associen els fracassos inicials amb una incapacitat de base. La constància és fonamental.

La creativitat, en la major part dels casos, no ens durà a la fama, però farà més agradables i vives les nostres experiències quotidianes, canviant la nostra percepció del mon. Talment això els va passar al grup d’amics que gaudien d’estar junts vora la piscina.

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
 (*) Un del més reconeguts investigadors en l’àmbit de la Psicologia Positiva, branca de la Psicologia que estudia les característiques positives i el funcionament humà òptim, i concretament el tema de creativitat. Creador del concepte de “flow” (fluir).
Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.