La família, sana – no sana

 | 04/05/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +

En 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir que el 15 de maig de cada any es celebri el Dia Internacional de la Família.

En les últimes dècades, la societat ve experimentant importants canvis en les dinàmiques de convivència i interacció social entre les persones, que afecten directament al comportament familiar. Encara que aquests canvis han aportat millores, no hi ha dubte que han requerit que les persones modifiquin molts dels seus patrons de comportament, per adaptar-se als nous reptes socials. En ocasions, aquest procés no ha resultat tant fàcil com es creia, donada la manera en què es conceben les relacions mútues, propiciant desacords entre pares, mares i fills.

Davant d’aquests processos de canvi, ha calgut plantejar noves solucions dirigides a comprendre les causes i millorar les relacions de la convivència familiar.

Familia a la platja rient

Estratègies facilitadores

Avui dia és important facilitar als pares i mares estratègies personals, emocionals i educatives que els permetin implicar-se d’una manera eficaç en la construcció d’una dinàmica de convivència familiar positiva i en el desenvolupament de models parentals adequats per als nens i joves.

És important que tinguin informació sobre les característiques evolutives dels menors; sobre les habilitats cognitives i d’autoregulació emocional; autoestima i assertivitat en el desenvolupament de la funció parental; escolta activa i empatia; estratègies de resolució de problemes i de negociació; disciplina per fomentar l’autoregulació del comportament en els fills: límits, normes i les seves conseqüències.

Resulta de gran utilitat per als pares i mares, tenir instruments d’aprenentatge i orientació amb el propòsit de col·laborar en la prevenció i afrontament dels problemes i conflictes quotidians.

Des d’una perspectiva més soci-pedagògica la família s’entén com un context social, educatiu i d’aprenentatge, que pot contribuir, de donar-se les condicions adequades, al desenvolupament humà i personal de tots els seus components, ja siguin nens, joves o adults, en totes les etapes del seu desenvolupament biològic i evolutiu, i que contribueix també al desenvolupament social, donada la funció socialitzadora que compleix la família a través de l’educació.

Aquestes característiques educatives i socialitzadores confereixen a la família una dimensió pública per la seva contribució a la formació dels ciutadans i a mantenir l’estructura, cohesió i convivència social.

Família sana, família disfuncional

Família a la platja d'esquenaSi aquesta funció socialitzadora i de contribució al desenvolupament humà i personal que la família ha d’exercir no arriba a donar-se, llavors cal fer-se la pregunta; és aquesta una família sana?, com diferenciar una família sana d’una disfuncional?

Segons diversos autors en una família sana els pares respecte als fills són capaços d’estimular-los a la individualitat i l’autonomia.

En aquest tipus de famílies els pares assumeixen les seves funcions de pares i adults perquè els nens puguin ser nens. Cadascun sap quin és el seu paper. Aquests pares viuen la relació de parella com a satisfactòria, la qual cosa no significa que no tinguin dificultats i conflictes, sinó que per sobre d’ells està la vivència que la relació de parella és la base principal sobre la qual construeixen tota la família i no involucren als fills en les seves dificultats.

Es diferencien de les famílies disfuncionals, on el poder és rígid i inflexible i es donen lluites de poder entre els pares, en les quals sovint involucren al fill o fills, fent-los participis i arribant a ser els dipositaris de les queixes i demandes d’un dels pares. En aquest tipus de famílies el canvi és vist com una amenaça i la principal preocupació és conservar l’estat en el qual es troben. El grau d’autonomia dels membres de la família és molt precària dificultant-se la individuació, els fills queden involucrats patològicament en la relació de parella dels pares, s’estableixen relacions simbiòtiques que impedeixen créixer.

Des de la visió de la Psicoteràpia Sistèmica recollint l’aportació de Maturana, podem veure a les famílies com a sistemes auto-organitzatius, en els quals, mantenint la seva identitat, van renovant contínuament les seves regles i creences. Per això el professional, des de la teràpia amb l’enfocament sistèmic, que treballa amb famílies no és un “mecànic” que arregla avaries, sinó un facilitador i potenciador dels processos auto-organitzatiuss que existeixen en el si de tota la família. El terapeuta no pot canviar un sistema familiar però si “pertorbar-ho” de manera que aquest moviment faciliti el canvi.

La família, com a sistema en el qual créixer i desenvolupar-se, pot ser el millor dels sistemes humans i el pitjor i més dolorós, quan en comptes de créixer, limita, i en comptes de sanar, emmalalteix.

De nosaltres, els adults, depèn aportar als fills un millor món familiar, perquè siguin capaços de crear i gaudir d’aquest altre món que els tocarà crear, la seva altra pròpia família.

—–
Pilar Fuertes Aparicio
Psicòloga – Mediadora Familiar
centro.psico.mediacion@gmail.com
Col B-01.955
Print Friendly
Etiquetes:

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.