La força de les persones

 | 11/05/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
L’empoderament

Mà amb el poltze aixecatVaig assistir a la conferència que donaren a Palma, Ada Colau de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques de Barcelona i Àngela Pons de PAH-Mallorca. Una de les conferències més emocionants i estimulants dels darrers temps. I no tan sols per la claredat del discurs de totes dues, la legitimitat de les demandes que porten allà on poden, la força que transmeten, com s’han organitzat i la reflexió sense concessions que fan, sinó també per totes les persones que hi havia, les que parlaren amb valentia del que vivien, les que demanaren i proposaren idees… El temps es va fer massa curt. Però el millor: totes les persones que darrera aquesta iniciativa s’han mobilitzat, han reclamat, posat en evidència, col·laborat, ajudat, i hi han donat temps i ganes per dur endavant una idea de justícia que pareix que s’ha perdut.

Mentre Ada Colau parlava podies veure la immensa quantitat de gent devora ella, primer a Barcelona i després a altres comunitats fent el mateix: exigint per totes les vies possibles el que és innegable. Amb certeses, fets objectius i demostrables. Amb accions diàries i constants. Amb organització i acceptació de tota persona afectada o preparada per donar un cop de mà.

Un dels fets més durs d’escoltar és que les persones que començaren a assistir a la PAH per informar-se, no arribaven indignades o enfadades sinó destrossades anímicament, avergonyides, quasi amagades “perquè els veïns no sabessin que no havien pogut pagar ca seva”, deprimides i indefenses. La PAH es va haver de replantejar com abordava aquest fet ja que així la gent no tenia forces per lluitar. I decidiren fer les reunions informatives col·lectives, així cada un podia sentir que no era l’únic en aquesta situació ni estava tot sol, tampoc que allò era culpa seva necessàriament.

La PAH ha aconseguit empoderar realment les persones que en un moment donat veren com el terra conegut que trepitjaven desapareixia quedant penjats d’un fil, en shock, perplexes.

L’empoderament és un concepte que s’ha anat sentint cada cop més als àmbits socials, de cooperació, ajuda mútua i igualtat. I crec que cada cop s’utilitzarà més ja que els temps ho demanen a crits.

empodarament

Origen i definició

L’origen del concepte i de la filosofia que ve al darrera tenen probablement el seu origen en les teories sobre l’educació popular de Paulo Freire, als anys 60 a Brasil. L’educació era potenciar les persones -en aquell moment els camperols pobres i sense possibilitat de formació del seu país- i les seves capacitats d’una forma integral, amb respecte per allò que els era propi i donant-los les eines perquè fossin autònoms i lliures, a més d’aprendre a llegir i escriure. Era un enfocament participatiu i pel desenvolupament humà ample. Les persones havien de ser manco vulnerables fent ús de les seves pròpies capacitats i com a part d’un grup social.

Però és a l’àmbit de la igualtat de la dona, on neix la paraula i on s’han desenvolupat més els continguts teòrics sobre l’empoderament. És durant els anys 80 on l’activisme feminista acull el concepte designant el procés pel que les dones passen a tenir accés progressivament al control de recursos materials i simbòlics, major consciència i control de les seves capacitats i del que volen, tant de forma individual com amb accions col·lectives. Accions que han d’aconseguir modificar els processos i les estructures que col·loquen a la dona en posicions subordinades, sense cap control ni decisió pròpia.

Silueta dona davant homesA la IV Conferència Mundial sobre les Dones a Beijing (Pekin, 1995) el terme “empoderament” s’adoptà per referir-se a l’augment de la participació de les dones en el procés de presa de decisions i l’accés al poder. D’acord amb la Plataforma d’Acció de Pekin, l’empoderament de les dones està vinculat necessàriament a tres eixos: els drets humans,  salut sexual i reproducció i educació.

El concepte, finalment, és aplicable a tots els tipus de col·lectius vulnerables o exclosos, però també ha ampliat el camp d’aplicació als estudis sobre el desenvolupament, el treball sociocomunitari i la cooperació pel desenvolupament. Les agències de desenvolupament, Nacions Unides o el Banc Mundial han acabat adoptant el terme, però amb un significat un poc diferent: per ells fa referència al foment de les capacitats individuals per ser més autònoms i independents, dependre manco de la provisió de l’estat i fomentar l’esperit emprenedor. També a millorar l’accés als mercats i a les estructures polítiques a fi de poder participar-hi, però sense el qüestionament dels mateixos.

Com hem vist, la possibilitat de qüestionar i remoure estructures que dificultin l’accés a determinats grups socials a bens, serveis o decisions, és clau en l’empoderament. En Friedman (1992) assenyalà que aquest estava relacionat amb tres tipus de poder:

1.  El psicològic, entès com consciència i us de les potencialitats i capacitats individuals.

2.  El social, entès com l’accés a la base de la riquesa productiva.

3.  El polític, o accés dels individus al procés de presa de decisions, sobretot les que afectaran al propi futur.

Tornem a la lluita per la igualtat de gènere -encara que si hi posam al seu lloc el grup d’afectats per les hipoteques trobareu que també té sentit. Les dones, en aquest cas, han interioritzat durant molts anys els discursos del poder, culturals i ideològics que impliquen submissió i quedar al marge de tot allò que també les afectava en primera persona, havent de confiar en el que els homes feien en nom seu. Per tant la dimensió psicològica, la conscienciació  és el primer pas, però tan important com la dimensió col·lectiva, ja que és així com es té més possibilitats d’èxit defensant els drets, allò que es vol, el lloc que es vol tenir com individu i com a grup.

És important veure que sovint la reunió entorn un projecte molt concret (el dret al vot, un pou d’aigua pel poble, hipoteques mal explicades…) pot donar lloc a un procés col·lectiu i personal d’empoderament, que donarà peu a canvis més enllà de l’objectiu que es persegueix. Això estan provocant les PAH més enllà de donar informació, acompanyar les persones en els tràmits necessaris i ajudar a resoldre un desnonament p.e.; estan evidenciant les estructures econòmiques i de poder a les que estam sotmesos, cada cop més i de forma més opaca, i de com una acció conjunta té força per qüestionar-les per la via de la confiança en els drets que tenim com a persones.

Que cal en un procés d’empoderament:

  • La presa de consciència sobre l’estat en que s’està i l’augment de la confiança en un mateix: “el propi poder”.
  • La organització autònoma per poder decidir què i com es vol: “el poder amb”.
  • La mobilització per identificar interessos, transformar relacions, estructures, institucions que limiten i mantenen la subordinació: “poder per”.

Tenim la reflexió servida.

 

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.