La motivació o l’art d’arribar allà on desitgem

 | 13/04/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +

Cascada aiguaLa motivació és el que explica què ens impulsa a actuar com ho fem. Té sobretot dues dimensions: l’energia amb la que ens posem a l’acció i la direcció cap a on volem anar, l’objectiu. La motivació compren tot allò que activa, dirigeix i manté un determinat comportament o acció.

Com a professional i com a mare d’un adolescent, és un tema de cabdal importància per mi. La motivació és necessària pel creixement i pel canvi constant en que vivim. Els temps actuals demanen tant si volem com si no, canvis en els nostres objectius i metes, canvis en les nostres idees, en la nostre forma de treballar… però la criança dels fills implica anar sempre devora aquest concepte: les motivacions dels pares en el contingut i la forma d’educar i de criar, les motivacions dels fills per aprendre, per progressar i… la desmotivació, allò que més temem.

M’interessa l’aspecte educatiu de la motivació. I José A. Marina torna a ser un referent actual en aquest àmbit (“Los secretos de la motivación” Ed. Ariel, 2011).

Com fer perquè altres o nosaltres mateixos tinguem aquesta energia mobilitzadora. Hem de tenir present que als nins/es i als adolescents els costa estar motivats igual que als adults! Si reflexionem sobre allò que ens costa de grans i per què, entendrem millor per què ells es senten també desmotivats davant certs temes o situacions.

La força de la motivació

La força de la motivació, les ganes de fer alguna cosa, ve donada per tres factors:

  • Els desitjos que tenim.
  • Les metes o els valors que ens atreuen.
  • Els facilitadors amb que contem, com el repte de la tasca, la seguretat o no en un mateix, l’ambient on estic…

Motivar és actuar sobre aquests tres factors. Si volem canviar la motivació haurem de canviar els desitjos o les metes o incentivar els facilitadors.

Com motivar

Habitualment el que nosaltres, pares, educadors, volem és que els nostres fills o alumnes vulguin fer, desitgin, el que nosaltres volem o considerem que és el millor per ells. Però això molt sovint no coincideix. La qüestió és saber traslladar els nostres desitjos als seus! Si tenim en compte que allò que l’infant o el jove, vol és:Rafting

  • Gaudir amb el que fa.
  • Relacionar-se amb persones al seu voltant de forma positiva i agradable (és una necessitat).
  • Sentir que progressa, que és vàlid, que pot dur endavant un projecte propi sigui el que sigui.

Tenim una idea de com enllaçar el que nosaltres volem per ells i el que ells volen per si mateixos.

Tan de bo el fet de disposar d’una eina tan dinàmica i atractiva com l’ordinador per treballar, els fes entusiastes de l’escriptura, les ciències o els idiomes. O l’amor per la música i la seva guitarra, els fes solidaris, conscients de la realitat més dura del seu voltant, o els fes més honrats… però tot i que podria passar, no hi ha una relació causa-efecte. Es a dir no per posar mètodes nous i diferents al seu abast, faran més el que nosaltres voldríem. Hi ha alguns elements més a tenir esment. Tornem a José A. Marina.

Les eines bàsiques per educar un infant serien:
  1. El premi. Repetim allò que ens dóna un resultat satisfactori. El reconeixement i la valoració són essencials.
  2. El càstig. Sense caure amb l’abús, sancionar és també necessari per indicar clarament allò que no és permissible.
  3. L’exemple. Allò que ens veuen fer és el que més aprenen.
  4. Seleccionar la informació que rep, ja que a partir d’aquesta formarà les creences bàsiques sobre les que construirà el seu món. No pot estar exposat a tot a qualsevol edat.
  5. Canviar els sentiments, contagiar els nostres entusiasmes per les coses.
  6. Raonar. El raonament és la base de totes les eines.
  7. L’entrenament. Repetir per perfeccionar i facilitar. Un aspecte oblidat en l’educació actual.
  8. Eliminar obstacles per facilitar l’aprenentatge i la motivació.

Amb aquestes eines canviem la conducta, i per tant el comportament, el que pensa i sent. El repte per nosaltres és usar les eines amb talent, és a dir, saber quina, quan i com.

Un aspecte important a transmetre és que la motivació per fer alguna cosa no ve tan sols de que allò m’agrada i me diverteix, tot i que és important; sinó que és valuós, és un deure que tindrà la seva recompensa pot ser a llarg termini. Tal vegada no m’agrada ara mateix però té significat i una funció dins el compliment dels meus desitjos. La motivació pel deure també contribueix a la formació de la personalitat.

La motivació ens remet a l’energia per iniciar una tasca, però també i sovint més important, per mantenir-la fins a aconseguir l’objectiu, amb els alts i baixos del cansament provocat per l’esforç continuat: la perseverança és de vegades la clau de l’èxit en un projecte.

Una personalitat ben motivada

Sap triar les metes. Resoldre problemes amb raó i valentia. Suportar l’esforç i recuperar-se dels fracassos. Valorar les coses bones i gaudir-les. Vincular-se, entendre’s bé amb els altres, col•laborar, participar. Tenir la autonomia correcta en cada moment, saber fer tot sol i saber demanar ajuda, respectar les normes però tenir criteri per qüestionar-les… Tot això es pot anar ensenyant des de ben petits, al nivell de cada edat… i si ens hi posem ara mateix, també valdrà l’esforç!

———-

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
Print Friendly
Etiquetes:

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.