La síndrome d’Ulisses

 | 03/08/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +

abismoTanca, si vols, els ulls per un moment, imagina’t un fred intens, vent, una foscor espesa mentre t’ofega la por a desaparèixer en l’abisme que tens davall, la respiració del teu fill petit devora, el mareig, sense forces ni per resar…No saps si valdrà la pena. Te passen pel cap les imatges de ca teva, records d’infantesa, cares estimades… te sents un tros de res, feble; pot ser tens força encara per desitjar el que vas a cercar i les il·lusions, molt temps guardades, en un futur millor te mantenen forta i decidida… però tens tanta por de que la barca es perdi dins aquesta immensitat negra…

Tan sols és una petita imatge de les situacions terrorífiques que passen moltes persones actualment en diferents llocs del món, per trobar un lloc on poder desenvolupar el seu projecte vital amb un mínim de dignitat. Malgrat totes les persones que migren cap a Europa no arriben així, són el símbol de la força i la desesperació per viure millor.

Migració i salut mental

Estació de tren de Paris (foto antiga)La humanitat ha estat migrant des dels seus mateixos inicis. S’ha mogut per explorar i per millorar. És un fet que té les seves dificultats però estem preparats per afrontar-les i superar-les: les persones que decideixen emigrar són fortes i estan ben decidides. La qüestió és que les condicions que envolten la migració actualment s’han endurit fins a límits extrems i parlem de fa 10 anys: murs, reixes, xenofòbia, lleis restrictives…

La migració ha esdevingut un factor de risc per a la salut mental dels migrants, ja que implica un nivell d’estrès tal que pot arribar a superar la capacitat d’adaptació de les persones. I si aquesta es troba en un estat vulnerable… La síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple o la síndrome d’Ulisses (en record de l’heroi grec que passà anys a la mar patint adversitats, enfora dels seus i de la seva terra) fa referència al conjunt de símptomes clínics que poden presentar alguns migrants després d’arribar al país d’acollida.

Factors estressants principals

Tota migració comporta una determinada tensió i estrès que s’anomena “dol migratori”. Es consideren set dols: dol per la família; per la llengua; la cultura; la terra; l’estatus social; el grup de pertinença i els riscos físics. Aquests estan presents en tota migració, però no és el mateix fer-ho en bones condicions (recordem les dels anys 60 dels espanyols cap a Amèrica o Europa) que en condicions límit com les actuals en les que és fa difícil elaborar el dol i sovint s’entra en crisi permanent.

Els estressors principals són:

  • La solitud. La separació forçada dels éssers estimats. Sovint es deixen fills petits i pares vells o mallats, i es trenquen vincles afectius primaris. El patiment és gran sobretot quan venen de cultures on la família extensa manté lligams forts i de solidaritat mútua.
  • El sentiment de desesperança pel projecte migratori fracassat o amb manca d’oportunitats. Quan no s’aconsegueix feina, ni regularitzar la situació amb els permisos per residir i treballar legalment. L’esforç no compensa…
  • La lluita per la supervivència. L’alimentació diària que sol ser insuficient i de baixa qualitat. El sostre baix el que dormir i on sovint l’amuntegament, per manca de doblers abastament pel lloguer, no permet repòs vertader.
  • La por. Per l’amenaça a la integritat física del viatge; per les màfies; per la possibilitat de deportació després de l’esforç titànic per venir. Por que sovint ja duen del seu país en guerra, fam, abusos… i estan condicionats.
Ulisses i les sirenes de H.J.Draper

Ulisses i les sirenes de H. J. Draper (1863-1920). Oli damunt tela

Aquests estressors es veuen potenciats, a més, per factors com: la multiplicitat (no és el mateix un estressor que varis que es reforcen mútuament); la cronicitat (l’estrès continuat pot durar mesos i anys); la intensitat i rellevància dels estressors (no són un examen o una entrevista de feina); l’absència de sensació de control (esdevé la indefensió apresa); la manca de xarxa de suport social (costa fer-la i mantenir-la) a certs nivells “no existeixen”. I no ens oblidem del clàssics: del canvi de llengua, cultura, paisatge

Afegim a més que, de vegades, el sistema sanitari i assistencial no aten de forma adequada aquesta problemàtica: per professionals insensibles o desconeixedors, que minimitzen el que tenen al davant o que el diagnostiquen erròniament com una malaltia mental que no és. Perquè la SU entre més dins l’esfera de la salut mental que dins la psicopatològica o psiquiàtrica: no són malalts mentals són persones sobrepassades per condicions límit que no permeten ni l’elaboració ni l’adaptació. En un estudi fet a València el 2010, estaven afectades per la SU el 17% de persones immigrades.

Els símptomes més habituals

La personalitat es veu profundament afectada així com els seus sistemes naturals d’homeòstasi. Es troben símptomes de les àrees:

  • depressiva: tristor i plors (manifestats de formes diferents segons sexe i cultura)
  • de l’ansietat: insomni, irritabilitat, tensió, pensaments recurrents.
  • de la somatització: mal de caps, migranya, dolors articulars, fatiga.
  • confusionari: nivell d’atenció, memòria, desorientació espai-temporal.
Imatge de la pel·lícula Un franco, 14 pesetas, de Carlos Iglesias (2006)

Imatge de la pel·lícula Un franco, 14 pesetas, de Carlos Iglesias (2006)

Les persones afegeixen a més, al conjunt de possibles símptomes, la interpretació des de la seva cultura (com “un càstig per una falta”, una bruixeria, etc.).

L’autor del concepte* i del que es treu la informació que us estem oferint, posa el següent exemple: imaginem una habitació a 100º de temperatura, estaríem marejats, amb rampes… Estaríem malalts per tenir aquests símptomes? Absolutament no. Sortint de l’habitació tornaríem a estar bé, tan sols era un intent d’equilibrar les necessitats del cos davant una temperatura tan elevada. Estaríem parlant més de la prevenció sanitària i psicosocial que la del tractament mèdic i per tant d’intervenció de professionals sanitaris i socioeducatius.

Una darrera reflexió

“S’aprofiten del nostre sistema, ens prenen la feina, abusen dels serveis i s’acomoden, són delinqüents habituals, no saben com fer per enganar-nos”…..? (us sembla que això es podria aplicar a polítics del nostre entorn, del nostre país?) Pot ser no té cap relació, em direu, però crec que com a molts àmbits de la nostra vida, hi ha interessos creats en fer-nos creure en determinades coses.

Hi ha un exercici a fer: visquem un dia en les condicions en que viuen molts d’ells.

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
___
* Joseba Achotegui, psiquiatre i director del Servei d’Atenció Psicològica i Psicopatològica a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de Barcelona. En funcionament des de 1994.

 

Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.