Mare…perquè me passa a mi?

 | 01/12/2012 | Seccions: Al Dia, Viu +
L’assetjament escolar
Assetjament escolar

Foto extreta de xarxanet.org amb llicència Creativa Commons BY-NC-SA

Com moltes altres situacions que es produeixen en el marc de les relacions humanes, l’assetjament escolar no és un fenomen nou. Sempre n’hi ha hagut. Sempre algun nin o nina han patit les burles dels altres a l’escola, o les amenaces si no feien alguna cosa que l’assetjador volia, les empentes, els insults…però després d’algunes morts tràgiques d’adolescents perseguits fins el límit de les seves forces, s’ha pres consciència de que és un problema que cal detectar, aturar i mesurar per les conseqüències que té sobre el benestar psíquic i emocional i el normal desenvolupament del nin/a o jove que el pateix, a més d’indicar que la persona que l’infligeix ja té problemes emocionals, de desenvolupament, de criança.

 

Fa pocs dies hem tengut notícia d’un altre cas al País Basc sobre una adolescent de 16 anys que ha acabat suïcidant-se.

Aquí no parlarem de les bregues normals entre companys de classe, o les bromes o jocs que no impacten sobre el psiquisme de cap dels participants. El creixement duu situacions que proven les capacitats de tots, en el dia a dia i que, en general, es duen bé i ensenyen als nostres fills com enfrontar la vida i els seus conflictes. Parlarem de quan les burles o les empentes o el rebuig manifest, erosionen l’autoestima d’un/a adolescent.

Definició

L’assetjament escolar és tot aquell comportament de fustigació verbal, psíquica o física sobre un company o companya de l’escola, repetit al llarg d’un temps determinat. L’objectiu és fer palès el poder que es té damunt l’altre, sumint a la víctima en la por i la submissió cap a l’agressor/a. Es dóna sempre una relació de desigualtat ja que habitualment l’agressor/a és físicament superior i/o té el suport d’un grup d’iguals que no qüestionen aquest comportament i la víctima sempre està sola i per tant indefensa. És més habitual l’abús emocional, però si no s’atura a temps l’escalada arriba fàcilment al maltracte físic. Un component important d’aquesta equació és la ignorància, en uns casos, i la passivitat, en altres, que fan que aquestes situacions arribin als diaris per un final que mai hauria d’haver arribat: el suïcidi o les greus lesions de la víctima que fan visible a la fi, la situació.

Reconeixement casa/escola

Tan debò el títol d’aquest article fos habitual, es a dir, que les víctimes ho diguessin als pares o a algú que els pogués ajudar. Un dels trets més característics d’aquesta situació és que les víctimes callen, interioritzen que la culpa del que passa és seva, que no són prou bons, que no volen preocupar als pares, que no tenen força ni dret d’aturar-ho… la por és massa gran i també la vergonya per allò que els hi està passant.

Des de casa es pot veure que l’al·lo/ta que pateix assetjament pot començar a baixar les notes i el rendiment general a classe; parèixer més trist/a, apàtic/a o ansiós/a;  a faltar a classe quan abans no ho solia fer o posar excuses per no anar-hi; a venir amb alguna ferida que no explica.

A classe, a més dels aspectes anomenats, es pot veure que està aïllat del grup; no l’escullen per treballs conjunts; està molt nirviós/sa quan ha de participar a classe; es senten murmuris quan passa per davant d’altres alumnes; “perd” les seves coses. El pati a l’hora del berenar sol ser el lloc habitual de l’activitat dels assetjadors, ja que hi ha manco control dels adults, però no és l’únic, els banys, la sortida de l’escola o la mateixa classe quan el professors encara no han arribat, són també llocs propicis.

Abordatge

Labordatge passa necessàriament per quatre fases:

  1. Conèixer el que està passant.
  2. Aturar qualsevol manifestació d’assetjament i protegir la víctima.
  3. Intervenir tant amb la víctima i la seva família, com amb l’agressor o agresors directes o indirectes (grup alrededor de l’agressor, que no intervé però coneix i manté la situació) i les seves famílies.
  4. Avaluar el resultat de les intervencions per veure l’evolució del cas i els mecanismes preventius instaurats al centre escolar per tal d’evitar la reincidència o l’inici de nous casos.

Així mateix les línies d’intervenció són sempre dues: a l’àmbit escolar i a l`àmbit familiar.

A l’escola, la intervenció a l’aula ha de ser tasca del tutor i amb la resta de professors, del director, per què tots en tenguin coneixement i puguin actuar de forma coordinada. A l’aula amb el/la nin/a víctima, es treballarà la protecció, l’acceptació de la situació sense autoinculpació i el reconeixement de la seva pròpia vàlua. Amb els/les assetjadors/es: el control sobre les accions d’aquest tipus; la detecció de qui és el vertader instigador; la responsabilitat sobre les pròpies accions i compensar el que s’ha fet; fins a la disgregació del grup si així fos necessari. Amb el grup-classe es treballarà: la reacció enfront d’aquestes situacions, els valors de la convivència i la solidaritat.

A l’àmbit familiar, el tutor i el psicòleg escolar hauran d’ajudar a contenir l’angoixa familiar i a desculpabilitzar, tan a la víctima com als pares; amb els pares del nin assetjador, la intervenció va dirigida al reconeixement de que el fill té un problema que cal afrontar, no permetent més aquestes accions i acceptant la possibilitat d’ajuda professional externa pel grup familiar; quant als pares dels grup assetjador, ser conscients de que els fills han d’aprendre formes alternatives i sanes de relació, no permetre que s’impliquin en més agressions, reforçar la seva autoestima i el criteri propi enfront de la pressió del grup.

Prevenció

La millor prevenció és una bona criança. Recordau els dos primers articles d’aquesta sèrie? Si criam als nostres fills amb amor i sensibilitat, segurs de sí mateixos, amb capacitat d’enraonar i actuar amb criteri propi, solidaris, col·laboradors… no serà fàcil que siguin víctimes d’assetjament i segur que tampoc seran assetjadors.

Mantenir les línies de comunicació obertes, per què puguin acudir a nosaltres si és precís; conèixer el seu món, la seva forma de ser; els seus amics; observar des d’un lloc ni massa llunyà ni de massa aprop, des del paper clar de pares, el seu creixement i la seva educació a l’escola o a l’institut, és una de les claus per què això no els passi, i ja que estem, no sols això sinó tantes altres coses possibles i que als pares ens atemoreixen. I si passa….doncs hi serem!.

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
Print Friendly
Etiquetes: , , ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.