Mirada sistèmica de la família i els vincles

 | 30/06/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +

L’etimologia de la paraula Família no ha pogut ser establerta amb exactitud. Hi ha els qui afirmen que prové del llatí fames “gana” i uns altres del terme famulus “servent”.

Per això es creu que, en els seus orígens, s’utilitzava el concepte família per referir-se al conjunt d’esclaus i criats d’un sol home.

Avui es denomina família a la principal forma d’organització dels éssers humans. Es tracta d’una agrupació social que es basa en llaços de parentiu.

imagen vinculo afectivoLa família, segons la Declaració Universal dels Drets Humans, és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat. Els llaços principals que defineixen a una família són de dos tipus: vincles d’afinitat derivats de l’establiment d’un vincle reconegut socialment, com el matrimoni —que, en algunes societats, només permet la unió entre dues persones, mentre que en unes altres és possible la poligàmia— i vincles de consanguinitat, com la filiació entre pares i fills o els llaços que s’estableixen entre els germans que descendeixen d’un mateix pare. També pot diferenciar-se la família segons el grau de parentiu entre els seus membres.

No hi ha consens sobre la definició de la família. Jurídicament està definida per algunes lleis, i aquesta definició sol donar-se en funció del que cada llei estableix com a matrimoni. Per la seva difusió, es considera que la família nuclear derivada del matrimoni heterosexual és la família bàsica. No obstant això les formes de vida familiar són molt diverses, depenent de factors socials, culturals, econòmics i afectius.

La família, com qualsevol institució social, tendeix a adaptar-se al context d’una societat. Això explica l’alt nombre de famílies extenses en les societats tradicionals, l’augment de famílies monoparentals en les societats industrialitzades i el reconeixement legal de les famílies homoparentals en aquelles societats la legislació de les quals ha reconegut el matrimoni homosexual.

Els drets de la família no són uns altres que els mateixos drets de l’home però viscuts en i com a comunitat. Són la garantia perquè cada grup familiar pugui tenir cobertes el mínim de necessitats que li permeti el desenvolupament de la seva dignitat humana. Respectar i fer respectar els drets de la família és una manera d’afavorir que es restableixin una gran quantitat de valors que actualment estan trastocats. Quan ens preguntem sobre la crisi familiar al món d’avui, hauríem de preguntar-nos si aquesta crisi no és el producte sistemàtic de l’atropellament als drets de la família, la qual va provocar que, a poc a poc i gairebé imperceptiblement fos perdent confiança en la força del nucli familiar.

La família des de la Teràpia Sistèmica

clock-73398_640La família, segons Minuchin¹, compleix dues funcions diferents, una és la biològica, psicològica i social dels seus components. Aquesta funció la realitza a través de desenvolupar un sentiment d’identitat en cada membre, pertanyent al grup familiar, però facilitant, també la individuació autònoma. L’altra funció és ser transmissora de la cultura i valors de la societat a la qual pertany.

La Teràpia Familiar Sistèmica és un cos de teories i tècniques que estudien a l’individuen el seu context social i que intenta modificar l’organització de la família, doncs es parteix de la idea que quan es transforma l’estructura de la família, es modifiquen conseqüentment les posicions dels seus membres en aquest grup i com a resultat es modifiquen les experiències de cada individu ja que es considera que l’home no és un ser aïllat, sinó que és un membre actiu i reactiu dels grups socials.

El terapeuta parteix del convenciment que en transformar l’estructura familiar es permetrà el canvi. La família o sistema familiar regula, alimenta i socialitza als seus membres, de tal manera que si s’aconsegueix reparar o modificar el seu funcionament, s’aconseguirà una major eficàcia i el canvi assolit es mantindrà, donada la propietat autorreguladora que té la família.

Per conèixer una família el Terapeuta Sistèmic observa tres aspectes fonamentals: la seva estructura de funcionament, el seu sistema relacional i el seu moment evolutiu, referint-se a aquest al moment pel qual travessa la família, ja que no és el mateix una parella sola, que una parella amb fills, ni molt menys si tots dos o un d’ells va aportar un o diversos fills a la relació.

Per això no podem mirar i avaluar a totes les famílies amb una mateixa norma o patró, doncs existeixen tants tipus de famílies com a estils de convivència es troben i això implica per a nosaltres tenir una mirada més àmplia i sobretot una actitud no jutjadora de cap de les opcions que ens presentin.

Els vincles familiars

La paraula vincle prové del llatí vincülum, de vincire, lligar. “Unió o lligam d’una persona o cosa amb una altra”. Entenent així, la manera en què s’uneixen els membres que integren a una família. Caldria dir que existeixen tantes formes de vincular-se com a famílies. Vincular és l’acció que implica lligar o fondre una cosa amb una altra.

vinculo afectivo 2

Els vincles familiars s’inicien i desenvolupen al llarg de la vida i del cicle vital, són dinàmics i es reestructuren en una forma contínua; cadascun d’aquests vincles és d’un estil particular en el moment que tenim a la família enfront de nosaltres, però això no vol dir que “sempre” s’han relacionat de la mateixa forma al llarg del seu cicle vital, l’estil de vincular-se entre la família va a dependre de múltiples factors, com: les fronteres ben delimitades entre la família nuclear i la d’origen, entre els subsistemes conjugal, de pares i fills; que s’hagi establert una identitat familiar; les circumstàncies soci-polítiques i econòmiques de la població on radiquen, el context soci-cultural; les formes d’enfrontar les crisis al llarg del seu cicle vital, entenent per crisi tot allò que ha portat a la família a tenir canvis des de l’estructura interna (rols, regles, entre uns altres); l’adaptació a cadascuna de les etapes de desenvolupament de la família (conformació de la parella, fills petits, adolescents, el niu buit, vellesa dels pares), fins a canvis en les circumstàncies dins de la família (mort sobtada, malaltia crònica d’algun membre, canvis de residència, etc.). Com són les regles familiars, si són rígides o flexibles, l’estil de comunicació que té la família.

Important rescatar de tot el que s’ha dit anteriorment: la qualitat dels vincles que un hagi tingut amb la seva família d’origen és el que marca, en part, la forma de relacionar-se i vincular amb els altres i amb la pròpia família.

D’aquí la importància de tenir bons i sans pares per poder ser bons pares amb els nostres fills. L’amor, el respecte i la cura per aquells que tenim més a prop, són una cadena de transmissió irrompible i duradora.

Pilar Fuertes Aparicio
Psicóloga – Mediadora Familiar
centro.psico.mediacion@gmail.com
www.psico-mediacion.org
Col. B- 01955
 
 
(1) Salvador Minuchin, és un metge psiquiatra i pediatra argentí, destacat terapeuta familiar i creador de la teràpia familiar estructural (1974).
 
Print Friendly
Etiquetes: , , , ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.