Que passeu bones festes!

 | 15/12/2012 | Seccions: Al Dia, Viu +
Les tensions personals i familiars als Nadals

El clàssic de la insuportable festa familiar de Nadal, les reunions amb la família extensa, el sobrecost del menjar, els regals i la obligació de passar-s’ho molt bé, no desapareix i a moltes persones i famílies aquestes “vacances” els provoquen tensions que fan que el millor de les festes de Nadal sigui quan acaben. Aquest vol ser un article de contingut més lleuger que els anteriors, aprofitant les dates que s’apropen, però tot i així important per a la reflexió.

D’una banda, trobem les persones que no viuen bé el clima emocional de nostàlgia i retrobament dels éssers estimats que ho impregna tot, intensificat fins a límits mals de dur pels mitjans de comunicació, perquè els sembla postís i forçat, dirigit per i cap al consum pur i dur, o perquè la seva situació personal no és bona ni acompanya per fer celebracions.

Actualment diria que té fins i tot un cert prestigi el fet que un abomini dels Nadals, però si observem i hi pensem un poc, estar sense celebrar, sense ganes, ens pot situar un poc “fora del ramat”, “esser rarets”. La tradició d’aquestes celebracions està de tal forma implantada dins la nostra cultura que sortir-se’n representa una altra tensió més…

D’altra banda, els grups familiars que al sortir de la rutina habitual del dia a dia i submergir-se en uns dies concentrats de dinars, sopars, visites, intercanvis amb la família pròpia, la d’origen (pares, tios) i la política, poden no aguantar l’esforç d’estar tant temps junts i la necessitat de que tot surti bé, tothom es dugui bé amb tothom i res no faci botar cap desencontre.

Per què ens posem tensos en aquestes ocasions? Per què ens fa mandra que ja estiguin aquí les festes?

Sortir de la rutina, encara que sigui per vacances, sempre és un esforç afegit. Tots en tenim experiència. Si a més l’expectativa que jo tenc o la que té el meu entorn sobre com s’han de celebrar aquest dies és una molt determinada, fàcil serà topar-se amb algú que la tengui diferent. A més duim la “bossa” plena de problemes, frustracions, desitjos que no s’han complit, adonar-nos que el temps ha passat més aviat que el que ens pensàvem, pèrdues… sabem que les promeses d’unitat, felicitat, concòrdia, perdó i solidaritat… no són tan reals com ens diu la televisió i que no passen de ser slogans per vendre torró.

Més despeses o menys? A ca els teus pares o a ca els meus? A qui convidem? A qui feim regals? Els Reis d’Orient o el Pare Noel? A qui li surt millor la porcella? L’any passat ja ho vaig assumir jo, aquest any que ho faci un altre…        Parella i regals

Aquest grup és el tipus de conflictes propis d’aquests dies.

Justament avui que estem reunits havies de quedar amb els amics? No pots ajudar un pocs més, estic massa enfeinada! No podies arribar més tard al dinar! Avui tens feina fins tard?!

En aquest ens trobem els conflictes permanents al llarg de tot l’any i que en aquest dies és fàcil que s’accentuïn provocant més tensió de l’habitual.

Al final ets el/la que es va quedar amb la millor part de l’herència, així que no et queixis… D’on me surts amb aquest retret?si fa dies que quasi nos ens parlem… Ja no sé ni el que t’agrada fer… Tu mai te n’has ocupat del pare, així que no hi tens res a dir. 

Aquest darrer grup serien els conflictes familiars profunds, que estan covant tot l’any i que poden sorgir en un moment de desinhibició produïda pel cava o el vi del sopar, o per una broma innocent mal entesa, després d’algunes hores d’estar junts per la obligació de la tradició.

Totes les famílies creen la seva pròpia cultura, feta de costums, tradicions i rituals, i sovint és en les reunions i festes, les de Nadal són l’estrella, on entra en conflicte amb la cultura de la família política o la d’origen. Tots tenim demandes afectives, desitgem reconeixement i valoració i això pot complicar les decisions que cal prendre i el benestar familiar en aquestes dates.

Què fer per gaudir-les amb la menor quantitat de tensió possible

Si trencar la tradició no és una opció, relativitzar la situació: és un sopar; és una tarda de visita; és un cop a l’any…

Tenir clar que cap conflicte permanent o profund s’arreglarà en un o dos dies, i manco durant festes tradicionals. Deixem retrets i rancúnies per el moment adequat, deixem replantejaments de relacions per passat festes.

I pels conflictes propis d’aquests dies: vivim-les amb tranquil·litat, sense competir ni voler ser perfectes… facem el que bonament estigui a les nostres mans i oferim-ho de cor….no n’hi ha més.

Siguem sensats i acceptem la realitat del que sentim, si no m’agrada ni vull, a lo millor el que cal és canviar de plans. Ser feliç per obligació no sol sortir bé. Ja vendran temps millors.

Mantinguem la sensatesa en el que gastem, no és necessari patir la “pujada de gener”, crec que tots anam de “pujada” ja fa un temps.

Moltes persones estan soles i no tendran res, o patiran juntament amb les seves famílies per mor d’aquests temps injustos i en crisi….per què no faig alguna cosa per elles?… És millor fer-ho un dia a l’any que mai!

No forcem les festes, senzillament vivim-les i escoltem el nostre nin interior.

Molts d’anys!

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es

 

Print Friendly
Etiquetes:

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.