Què t’has proposat?

 | 13/01/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
Els propòsits d’any nou

Estem al començament d’un nou any i com ens passa sempre, sembla que travessem una porta, per un llindar que ens demana fer coses noves, modificar rutines o emprendre projectes oblidats en el dia a dia de l’any que ha passat… És com una fita que ens diu “és un moment d’inici”, “és la primera fulla del quadern nou” i es mereix una lletra neta i ben feta, clara… Però ben aviat ens submergim dins allò que ens envoltava abans i que seguirà, segurament, a partir d’ara.

Idò, no facem allò posposat eternament o allò que sempre hem somiat però que mai arribam a fer (ho volem fer de debò?)… continuem amb aquelles coses que ja feim i que ens agrada de veres, ho podem millorar, compartir, ser ben conscients que és el que volem fer i gaudim-ne. No ens torturem amb els “hauria de fer…”, sovint no són ben bé “nostres” sinó dels altres, de tots i de ningú.

Una de les situacions en les que em trobo millor és anant d’excursió per la muntanya. Mai em fa peresa. El meu primer dia d’aquest any el vaig passar caminant per la nostra serra. I vaig pensar que era com em prendria l’any, com fer una bona excursió.

Llac de muntanyaS’ha de preparar, decidir l’itinerari, tenir esment al temps que pot fer, la quantitat de menjar que necessitarem, la roba adient, fer la proposta a les persones amb qui ens agradaria anar, posar dia i hora… A l’inici, tot i que amb ganes, estàs fred, vens de dies amb reunions, menjars, vacances, on has deixat de banda totes les preocupacions que tens en aquests temps durs… i tornar a les rutines fa mandra… però el dia promet, fa fred i sol, bones condicions per caminar, anticipes el bon dia que tendràs. I te centres en tot allò que veus -els arbres, les muntanyes, el cel estirat, el verd-, i olores – la humitat de l’herba, de flors d’hivern, la frescor de l’aire mesclada amb el fum d’alguna fogatera- i escoltes -la remor de l’aire, els ocells, els picarols del xots- i en el teu cos que es va adaptant i encalentint a mesura que camines -els peus dins les botes, les cames que van fent sense cansar-se, el pit respirant ja més calmat i poc a poc de forma regular, fins i tot m’agrada notar el pes de la motxilla…

Vas pujant, pujant, a cops algun moment de cansament més fort me fa pensar “però…a mi qui me mana venir…” però dura uns segons perquè conec els moments durs i sé que passen ràpid, tan sols me tenc aturar i respirar, perquè hi ha ganes de continuar fins a dalt, i fer una bona berenada mirant la vista espectacular que hi trobaré. És una experiència que mai m’ha defraudat. I he fet excursions envoltada de boira on no veia res, o banyant-me perquè he oblidat dur la roba de pluja o m’he perdut i he fet volteres que han allargat innecessàriament l’excursió… però ha valgut la pena. Ha estat una petita aventura nova i compartida, gaudeixo més si hi vaig amb amics i/o família. Anar-hi tota sola té la seva part interessant també… però la veritat és que sempre hi ha moments de silenci quan camines en grup i sembla que estàs sola, per mi són moments de plenitud. És una meditació en moviment, un recolliment que te dóna treva de tot.

Així que això és el que vaig sentir i després pensar: seguim fent allò que millor ens va, facem aquelles coses que més ens agraden i emprem el mètode per gaudir-les, com a mètode per dur l’any endavant. Algunes aficions ens demanen paciència, altres constància, altres mesurar forces, pràctica, entrenament, unes fer-les a soles, per altres necessitam un equip… però totes ens fan gaudir. Si puc trobar un paral·lelisme, per què no usar-lo per tirar endavant.

Però jo no tenc cap afició! pot pensar algú, no tenc temps, no en sé de fer res així… bé, tothom sense excepció sap d’alguna cosa que li agrada. Cal fer reflexió de què, quan, com, amb qui, perquè, com fa per gaudir-la, quin procediment segueix… i aplicar-ho com a ruta per dur l’any endavant. Podem fer-ho tots d’una manera intuïtiva. Ens donarà una percepció més positiva del que anem vivint…

Molt bon any per a tots i totes!

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
Print Friendly
Etiquetes:

Una resposta a Què t’has proposat?

  1. elena 13/02/2013 at 14:36

    estic dacord amb tot,i despres queda una sensació de una cosa ben feta i una nova energia per tirar endevant molt satisfactoria.

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.