Sexualitat i diferència

 | 26/05/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
Què és

La sexualitat forma part de l’ésser humà i de la seva experiència del món, de sí mateix i dels altres. No és una cosa que es té, sinó que som. És la forma en que cada un sent, expressa, dona i rep plaer tant amb la paraula com amb els cinc sentits que té el nostre cos sexuat.

CervellLa sexualitat és cos i ment, aquesta és la directora i aquell l’actor. Naixem preparats de forma innata per tenir conductes sexuals bàsiques i que compartim amb el món animal, però el gros de la nostra vivència sexual es va modelant, superant de molt el que duem d’innat, des de que naixem fins que morim. Perquè ja està ben clar que la sexualitat també la tenen infants i vells, cada etapa vital amb el seu ritme, experiències, sentiments, formes i vivències particulars. Però també ho és que cada un de nosaltres té la seva vivència personal i intransferible, sens dubte una part de la nostra identitat com a individus irrepetibles.

La diferència

Com a tema eternament tabú en la nostra cultura, en massa cultures malauradament, i del que es parla sempre menys del que s’hauria de fer, tenim prejudicis, idees errònies, conceptes mal entesos que fan més difícil l’acceptació social de la diferència en aquest tema. El mal ús i l’abús de termes lligats a la sexualitat femenina i masculina, en el dia a dia, tampoc ajuda gens a la normalitat ni a l’acceptació, tot al contrari ha contribuït a “carregar” els conceptes i les emocions que duen afegides.

Estic parlant de les diferències en identitat i orientació sexual.

Conceptes clars

De què parlam quan deim:

  • Sexe. Fa referència a les diferències biològiques (anatòmiques i fisiològiques) entre homes i dones. Son universals i coincidents en tota època i cultura.
  • Gènere. És el terme que descriu la construcció cultural que fa una societat a partir de les diferències biològiques. Amb aquesta construcció s’adscriuen cultural i socialment, aptituds, rols socials i actituds diferenciades per a dones i homes, en funció del seu sexe biològic. Allò que és femení i allò que és masculí és completament de creació social i cultural, per tant també canviant.
  • Símbols mascle-femellaIdentitat sexual. El sexe amb el que una o un s’identifica. La identificació no és imitació adopció de formes i aparences, és sentir en el profund d’una o un mateix, que se és d’un sexe o de l’altre. Les persones poden sentir-se del sexe que han nascut però també de l’altre, tot i que el seu cos no l’acompanyi. Són les persones transsexuals. Aquestes poden arribar fins a les darreres conseqüències de la seva vivència, sometent-se a una operació de canvi de sexe, per viure amb plenitud la seva sexualitat. El procés pel que passen no és ni curt ni fàcil, mai. Sempre s’han donat casos i sempre n’hi haurà. Amb el temps el problema, perquè sempre és un problema amb elevades dosi de patiment, s’ha anat visualitzant més en la societat, però continua essent noticia a la premsa que algú es canviï de sexe.
  • La orientació sexual. Cap a qui ens sentim atrets i dirigim el nostre desig sexual, quin sexe ens excita, ens mou a compartir sentiments i una vinculació íntima. Les persones poden sentir-se atretes pel sexe contrari i seria el més habitual (heterosexualitat); pel mateix sexe (homosexualitat) o per ambdós sexes (bisexualitat). Aquestes altres possibilitats sabem, per la progressiva acceptació social que han aconseguit al llarg de dècades de lluita pels seus drets, que són molt més nombroses del que sempre es pensava o es volia pensar.
Les confusions

La identitat sexual s’anirà configurant des del naixement de la persona, al llarg d’un procés d’aprenentatge i socialització influenciat pel nostre cos sexuat, per les nostres característiques personals, les experiències afectives i l’entorn social i cultural. Més endavant, sovint durant l’adolescència, és quan es defineix més explícitament la orientació del desig sexual.

Per què unes persones desenvolupen la seva sexualitat segons l’expectativa del seu sexe biològic i d’altres no, no s’ha sabut mai amb certesa. Això afegit a que: per una banda tenim un cos innegable, que sent, necessita, funciona, dona plaer i identitat; per l’altra tenim la consideració sociocultural de la sexualitat com a tema delicat, sinó prohibit, perillós, polèmic, a controlar fèrriament per part dels pares, les institucions… ens predisposa a la confusió i al patiment en relació a la sexualitat, sobretot als que es senten diferents.

Al·lota que se li reflecteix la cara a la finestraUna de les majors confusions és la de considerar les diferents opcions com a malalties mentals. La OMS va deixar de fer-ho amb la homosexualitat, el 1990. El gran manual americà de les malalties mentals, el DSM-5, usat pel diagnòstic en l’àmbit sanitari de tota Europa i Amèrica, i que està per sortir, ha llevat finalment la transsexualitat com a trastorn mental d’aquesta edició. No fa tant, no? Tot i així l’acceptació social dista molt de ser ample.

Tenint esment a les definicions fetes abans no s’ha de confondre la transsexualitat amb el transvestisme  on llevat del gust per vestir-se i prendre les formes del sexe contrari no hi ha cap conflicte amb la identitat sexual ni sofriment per això. La homosexualitat o lesbianisme tampoc inclou cap confusió amb la identitat sexual.

La denúncia

Tot i els avanços científics i socials en quant a comprendre i viure millor la nostra sexualitat fins avui dia, el passat 17 de maig es celebrà en més de 100 països el “Dia Internacional contra la homofòbia, la transfòbia i la bifòbia”. Aquestes fòbies es donen quan persones que no són diferents a l’esperat, quant a la seva sexualitat, senten por, odi, rebuig o menyspreu cap a aquelles que ho són. Al món encara hi ha avui dia 76 països on la homosexualitat és un crim, i en 7 d’aquests, es castiga amb la pena de mort. (*)

En aquest dia la ONU ha posat en marxa, per primer cop, una campanya de suport als drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals allà on visquin. La campanya es diu “Free and Equal” on el missatge és que no estan sols i que les nacions estan obligades pels Drets Humans Internacionals a protegir-los de la discriminació i la violència.(*)

El mateix dia, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) va presentar al Ministeri d’Educació i a totes les Conselleries d’Educació, un informe que demostra la desprotecció, el sofriment i l’asetjament que estan patint molts adolescents en el sistema educatiu espanyol per mor de la seva sexualitat diferent. (*)

Posa els pels de punta en aquests temps que un tema de decisió estrictament personal i que no afecta ningú més que un mateix, hagi generat al llarg de la història, un patiment indecent en tantes persones, que sigui debat estèril de tantes polítiques, motiu de persecució i objecte d’humiliació, arma del poder contra aquell que discrepa, objecte de tanta manipulació… Revisem les nostres creences, els nostres coneixements i parlem-ne si més no amb els nostres fills, que no es mereixen patir per això, ni tampoc fer patir a altres.

 
Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
———-
*Notícies del diari digital El Huffington Post, del 17-05-13.
Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.