Sobre la desocupació: com no perdre’ns a nosaltres mateixos

 | 09/09/2012 | Seccions: Al Dia, Viu +

Què feim amb aquesta opressió de l’ànim, aquesta sensació de desubicació que suposa estar sense feina després de tenir el dia a dia centrat des del matí a l’horabaixa, vuit hores, durant tant de temps?

Moltes persones es troben en aquesta situació que és més desesperant per no ser desitjada, ni sovint esperada. Es trenca alguna cosa que va més enllà del cobrament d’un sou que ens manté independents i funcionals dins la nostra societat.

La importància de la feina és una cosa que no cal explicar massa, és la base sobre la que es manté el sistema econòmic en el que totes les persones viuen, siguin d’allà on siguin i tenguin el sistema polític que tenguin. És un fet universal, que sosté el món i el seu progrés. A nivell individual és un dels factors que dóna sentit a la nostra existència, que ens dóna seguretat, projecció, auto-realització. Forma part de la nostra identitat i motivació, ja sigui una feina per rebre una nòmina o per dur endavant un projecte professional a llarg termini.

Com ens afecta la desocupació

La desocupació ens afecta en diferents nivells i formes segons el temperament, personalitat, habilitats, preparació, actitud davant la vida i entrebancs, de cadascú.

Hi ha diferents teories que intenten explicar el treball com una de les necessitats bàsiques de la vida. Teories que tracten de la motivació humana i de l’auto-realització, del rendiment i la productivitat, de l’impuls que ens mou. Tot i que podríem tenir una interessant discussió sobre quines han estat superades, quines son les més convincents, quines ens semblen reals i quines una creació dels moviments econòmics imperants, el cert és que s’ha convertit en una necessitat de la que depèn la nostra inclusió dins el sistema.

Així les coses voldria fer algunes reflexions sobre allò que no hem de perdre després de que la feina “ens perdi” a nosaltres. Anem a revisar tres factors que ens sustenten en el dia a dia.

Tres dinàmiques que es trenquen

El primer que ens passa quan deixem de treballar per un temps indeterminat, és la desorganització del que fer diari. Deixem de tenir un horari preestablert, que més enllà dels primers dies, que poden semblar “de vacances”, pot endinsar-nos dins una incertesa, una desgana de tot que va embolcant el dia a dia.

  • Segueix estructurant el teu horari. Decideix que vols fer de forma regular i en quines hores. És millor aixecar-se prest i amb un objectiu immediat, pot ser fer exercici o les tasques domèstiques més habituals, per després incloure allò que t’ajudarà a retrobar Escultura evocant la cua de l'aturuna feina –estudis, contactes, revisió d’ofertes, elaboració de documentació necessària per presentar-te a entrevistes, coneixement dels recursos que tens a l’abast. Òbviament tots tenim obligacions de diferents tipus que no podem deixar. Aquestes també han de tenir el seu horari.

Després i molt important, ens passa que ja no ens relacionam tant amb gent fora del nostre cercle familiar i d’amistats. Perdem les relacions laborals, l’intercanvi intel·lectual sobre temes laborals, projectes, problemes a solucionar, la feina en equip, o senzillament estar en contacte amb persones desconegudes amb les que la feina ens posa en contacte, de totes aquelles formes en que es produeix a pràcticament totes les feines. El món sembla un poc més petit.

  • Segueix relacionan-te amb gent. Si per mi és important aquest contacte hi ha formes, com el voluntariat, per seguir coneixent gent i realitzar tasques fora de la llar, més gratificants i reconegudes que les de casa. L’inici d’estudis o la pràctica d’algun esport, també poden complir aquest objectiu. Però a la fi, hi ha gent per tot: quan vaig a comprar, al metge, a passejar, al cine…l’esforç en la comunicació és sempre gratificant.

En tercer lloc, ens començam a cuidar un poc menys. Ens preocupa manco com ens vestim, arreglar-nos ja no és tan important; si deixam de fer coses que ens omplien d’energia o ens descansaven de la feina, sobretot si no eren gratuïtes, “que hi farem, ja no les me puc permetre”. Deixam de banda la cura d’una part de la nostra autoestima, ens agradam un poc menys.

  • Segueix cuidant-te. Arregla’t, menja bé, fes el necessari per descansar i relaxar-te, riu sempre que puguis…i dóna’t treva. L’exigència excessiva damunt un mateix pot ser una càrrega més en una situació que demana confiança i perseverança.

És cert que no he fet un inventari exhaustiu de tot el que ens passa quan deixem de treballar sense voler, però sí crec que aquests tres aspectes afecten a tothom que viu aquesta situació. Des de la persona que es queda asseguda a ca seva, incapaç de saber per on recomençar, a la persona que entra en una activitat frenètica de recerca, de fer “qualsevol cosa”, hi ha tota una gradació de respostes i vivències… totes necessiten un poc d’ordre i activitat, no aïllar-se i mantenir l’estimació per un mateix.

Tot això, a més, és gratuït. Sovint pens que acabem oblidant que moltes de les coses que més alegria ens aporten no valen doblers, feu l’exercici i veureu quantes en trobau!

Fins aviat!

Mª. del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
Print Friendly
Etiquetes: ,

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.