Un poc més sobre intel·ligència

 | 17/02/2013 | Seccions: Al Dia, Viu +
La intel·ligència executiva

Peó escacsSembla que està sorgint un nou model sobre la intel·ligència que recull, organitza i enriqueix en un marc teòric més ample, tant els coneixements sobre la intel·ligència cognitiva (la “clàssica” que té com a funció bàsica el coneixement) com els de la intel·ligència emocional (la que ens permet conèixer i gestionar adequadament les nostres emocions i les dels demés) amb importants implicacions sobre l’educació. 

S’anomena la intel·ligència executiva que és la que ens fa dirigir bé el comportament, tenint esment a tota la informació necessària i gestionant adequadament els nostres sentiments, cap a metes que hem imaginat i escollit. Alguns diuen que és vertaderament el que ens diferencia dels animals.

Aquesta nova visió aglutina coneixements i investigacions de neuròlegs, psicòlegs i pedagogs, del passat i del present, i d’arreu del món, interessats en el desenvolupament de la intel·ligència, l’educació i la persona.

Al nostre país, José Antonio Marina, ex-catedràtic de filosofia, professor d’institut durant molts anys (de filosofia), pensador, assagista i divulgador sobre temes d’educació i ètica, és qui ens explica en què consisteix aquest nou model i les implicacions que té en un llibre molt interessant acabat de sortir ( ”La inteligència ejecutiva” J. A. Marina. Editorial Ariel 2012).

La neurologia ens diu que el cervell funciona en dos nivells, un bàsic que de forma inconscient, capta informació i l’elabora, produeix idees, emocions, records… contínuament i l’altra més complexe que s’encarrega de dirigir, projectar, controlar, bloquejar… de forma conscient, es a dir, fa les funcions executives que necessitem per qualsevol activitat o projecte. El primer nivell és el de la intel·ligència generadora. El segon, el de la intel·ligència executiva. Tant una com l’altra es poden entrenar i millorar.Nins jugant

Com? Amb l’educació, des de ben petits a casa, després a l’escola i a continuar… ja que l’entrenament ens donarà l’hàbit de dirigir bé el nostre comportament. El talent, com sosté J. A. Marina, no es allò amb que alguns neixen, està a l’abast de tothom amb una educació ben enfocada a la intel·ligència executiva (IEX).

Anem a veure les funcions principals d’aquesta  intel·ligència:

  • Inhibir la resposta. És una de les funcions més importants per què ens permet regular el comportament cap a metes a llarg plaç. Vol dir no deixar-se endur per l’impuls immediat i avaluar si és adequat o no. El mecanisme és senzill: la IEX compara l’impuls cap a un objectiu amb el seu criteri d’avaluació i l’accepta, passant a l’acció, o el bloqueja, cercant altres alternatives millors. Un dels problemes de no educar la inhibició de la resposta és l’autocontrol del comportament (nins/es impulsius, amb dificultats d’atenció, d’esforç, d’espera de la recompensa…). 
  • Dirigir l’atenció. Imprescindible pel desenvolupament de la intel·ligència. Ens permet concentrar-nos en una tasca, mantenir l’objectiu i no distreure’ns. Aquesta funció és completament voluntària, a diferència de la atenció que dirigim cap a un cotxe que ens passa sobtadament pel devora. La necessitam per aprendre i pel comportament lliure. 
  • Controlar les emocions. L’autoregulació emocional l’aprenem de ben petits i ens serveix per no estar sotmesos a les emocions que pertorben les nostres accions o aprofitar les que les afavoreixen. M’ajuda en allò que gaudeixo de fer, que me dóna alegria, i m’ajuda a no fer cas, per exemple, a la peresa immediata que em fa estudiar, per què demà l’examen m’anirà millor i n’estaré satisfet/a. El “guany” serà major que el moment d’esbarjo immediat. 
  • Planificar i organitzar les metes. La IEX proposa objectius, elabora projectes i plans per desenvolupar-los. Així imaginem el futur i al mateix temps allò que volem desenvolupar ens fa millorar les capacitats que tenim per dur-ho a terme, ens proporciona entrenament. 
  • Inici i manteniment de l’acció. La activació és important per a la intel·ligència executiva, per poder aprofitar els nostres recursos mentals i físics. L’educació de la perseverança, la capacitat de suportar la frustració i de posposar el guany són essencials pel desenvolupament de la intel·ligència humana. Tots hem vist persones que els costa començar qualsevol cosa o si la comencen, no l’aguanten molt de temps… les implicacions per l’aprenentatge són òbvies. 
  • Flexibilitat. Tota rigidesa limita les possibilitats. Hem de poder canviar d’objectius, d’idees, de plans… quan aquests demostren no servir per allò que volem. 
  • Memòria de treball. És la que ens dóna els continguts que son pertinents per allò que estam fent de forma conscient. Utilitza la informació de tots els nostres sentits, activa la memòria a llarg plaç i la modifica, renovant-se contínuament  L’educació és la construcció de la pròpia memòria. Un petit exemple de memòria de treball: surt al carrer i he oblidat on vaig deixar el cotxe, pos tota la meva atenció, durant molt poc temps, per refer la darrera vegada que el vaig conduir, per on vaig tornar a casa, el carrer d’entrada, el senyor amb un ca vestit que venia per l’acera en direcció contrària a ca meva…. ja sé on és!. Automàticament oblid tots els detalls, sols record on està aparcat i quin cotxe és, és clar. 
  • Utilitzar la metacognició. Com la major part de la nostra activitat mental és no conscient, sovint és útil saber com pensam, com cerquem informació o resolem problemes per ser més eficients. Com he arribat a la solució d’aquest problema tan difícil i que m’ha duit tan de temps? Probablement tenguem un mètode per enfrontar nos-hi, no és el primer problema i estem entrenats… Quin sistema tenc per cercar informació? Com pens sobre les coses? Està bé ser-ne conscients i aprofitar-ho. 

Ara  ens podem fer una idea més clara del que és la IEX i de que podem fer amb el seu entrenament, però sobretot de les implicacions per als nostres fills. Aprendre a: estar motivats, saber esperar, mantenir una activitat fins que es dóna per acabada, fer plans, engrescar-se amb una idea i dur-la a terme, trobar una solució a un problema i posar-la en pràctica, decidir, tenir esment en allò que ho demana, canviar de plans o d’idees quan no ens funcionen, saber que sent i per què, aturar a pensar abans d’actuar, dir que no, comprometre’s….. tots volem veure els nostres fills fent tot això quan sigui necessari.

————–

Mª del Mar Prohens
Psicòloga
Col. B-01292
http://www.psicologiadelmar.es
 
Print Friendly
Etiquetes: , ,

Una resposta a Un poc més sobre intel·ligència

  1. Raül 17/02/2013 at 11:20

    Molt bona feina Mª del Mar, me pareix un article interesantíssim per gent curiosa que vol saber més o es preocupa per saber més coses que no només de sa seva branca laboral (especialitat). Molts de pics, es fa necessari aprendre coses que no són directament de sa nostra especialitat o feina per conèixer altres entorns que sí poden estar relacionats amb aquests i per això és important fer un poc d’atenció en aquestes coses. Al meu cas, per exemple, estudiï un màster en qualitat i medi ambient que no té res a veure amb sa branca electricitat i electrònica, de sa mateixa manera que m’inform en recursos humans, coaching, etc., tot i així sí veurem qualque relació si vos dic que sa meva intenció és ser emprenedor i crear una empresa amb uns estendards de qualitat que la facin diferent de la resta d’empreses. Amb això crec que queda clar el que intent exposar. Gràcies i torn repetir: BONA FEINA.

Cookies

Aquest lloc web utilitza galetes amb l'objecte de millorar la vostra experiència de navegació per tots els continguts de Viu Marratxí. Si seguiu navegant per dins d'aquest web s'entendrà que estau donant el vostre consentiment per a la acceptació de les esmentades cookies i de la nostra política de cookies. Feis clic a l'enllaç per a més informació.